ha plogut, i l'herba molla llueix amb un verd resplendent natura orgullosa, ufana que esclata als ulls
flaires de terra que escampa l'aire encara fred,
el camí em crida amb calidesa
com si el conill de Pasqua s'amagués darrera qualsevol arbre
per oferir-me a mi, que no sóc cap Alícia
un viatge a un món tot nou...
:
l'he fet tantes vegades aquest camí... o un de semblant...em retorna al passat, als camps d'userda i esparcet
que l'avi conreava... encara veig el clatell del burro
i saltironejo al llit de cordes malgirbades del petit carro
que omplíem, de tornada, amb braçats d'herba tendra...
:
:
aquest d'ara em mena a l'Om, una ermita petitona enmig d'enlloc,mira enyorada la nova carretera que ha migpartit el pla,
però no hi ha asfalt que li tregui la verdor que la neu ha alimentat,
tardana, no hi ha home que sigui capaç de tacar aquest racó,
només el gos perdut que m'esperava, i jo, que no dic res, només miro...
:
i alimento l'ànima, mentre ells abracen el celsoldats plantats, guardians d'aquesta pau preciosa
si es pugués aturar el gran rellotge...
:
esparcet:1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors rosades amb venes purpúries, en espigues axil·lars pedunculades, i fruit comprimit, en forma de mitja lluna, més o menys cobert de dents o pues i amb una sola llavor, cultivada extensament com a farratgera i de vegades subespontània (Onobrychis viciifolia).
esparcet:1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors rosades amb venes purpúries, en espigues axil·lars pedunculades, i fruit comprimit, en forma de mitja lluna, més o menys cobert de dents o pues i amb una sola llavor, cultivada extensament com a farratgera i de vegades subespontània (Onobrychis viciifolia).
25 comentaris:
Quines fotos meravelloses i bells arbres. La felicitat i la salut a Girona!
Són boníssimes les fotos!!!
Especialment la darrera, amb aquesta composició i les ombres llargues...
El text, com no podia ser menys, ple de sentiments
Petonet dolç, nina
:¬)*
Molt bones fotos, suposo que la càmera no es d'aquestes d'un sol us....;)
Hi ha hagut una explosió de colors a l'Empordà, o és que aquesta càmera és meravellosa?
El paisatge d'una fotografia sempre parla dels ulls que el miren; maques les fotos, per tant...
bufa, fa temps que no faig cap foto ... he de renovar-me l'utensili ... salut ;)
Molts bones fotos nena.
Unes magnífiques fotos!
Quina alegria quan la natura vessa de verd i colors, de sentors i remors, després de tanta aigua com ha rebut aquesta primavera.
Ens n'has fet un esbós preciós, amb aquestes imatges, amb les teves paraules...
Preciós.
I jo he tancat els ulls i m'he vist, clarament, formant part del paisatge d'aquest meravellós indret. He vist el verd intens, els núvols plasmats al cel com si d'una aquarel·la es tractes. He notat la flaira de la terra i l'herba humida i juraria haver vist al conill...
M'han encantat les fotos i l'escrit.
Jo també estic darrera de comprar-me una càmera nova.
Hola, ei, va per tots!
Sí, com diu en Ferran, el meu Empordà és de colors flamants i nets!
I és clar, les màquines, encara que siguin compactes i digitals, que jo només se fer clic i posar l'ull, cada dia tenen més daixonsespixels!!!!
Gràcies pel compliment!
Gràcies zel. Només et falta dir-nos marca i model. No, tranquil·la, no et preguntaré el preu... jeje
Per cert, no sé si coneixes "una mà de contes", ben segur que agradarà als teus nanos. Aquí tens l'enllaç :
http://www.unamadecontes.cat/
La màquina nova fa unes fotos fantàstiques :)
No s'enganyem, no és la màquina, és l'ull de l'autora.
estic passejant-m'hi una estona, d'acord?
bona reentré, zel!
Bones fotos, si senyora! I no és per la màquina, sino per qui la goberna! :o)
petons, Zel!
Avui tot caminant per el parc natural del cap de Creus he vist el teu Montgrí i he pensat en tu!
Que tinguis una bona primavera!!!
Fa il.lu la maquineta !
Passejaré una mica pels eus camins. Aquest camí d'avui el conec i me'l puc imaginar molt bé. I l'intret també el conec. N'has fet unes fotos mol maques. Bona primavera, maca, i bones fotos amb màquina nova!
Una abraçada.
Aquest text tan ben escrit em recorda camins d'infància, a prop de Raset i tampoc faltava el burro, amb el seu carro d'userda i l'esparcet.
Si passejant trobes un conill de Pasqua això ja seria Zel al país de les meravelles.
Bona nit Zel.
Quan ressegueixo aquest paisatge els ulls se me´n van als mateixos referents que tu descrius, als vells camins custodiats per saules i bedolls, als campanars, als camps verds i a la nostra muntanya omnipresent, que per mi no té res d´eclesiàstica i molt de femenina.
L´ermita de la Verge de l´Om és una peça més de l´escenari que em queda per descobrir, quan me n´adono ja he passat de llarg. Un dia d´aquests m´hi acostaré.
Precioses les fotos.
Quines fotos més maques!
Ja ho té això la primavera, que ens fa els camins coneguts més verds i més agradables.
*Sànset*
Colló quin nivell de fotografia!!! Precioses Zel!
Quines fotos més lluminoses que t'han quedat. la primeverea fa venir ganes de sortir i passejar
Unes fotos de categoria :) Molt bones.... Petons Zel!!!
M'has deixat al·lucinada amb aquestes fotos!!!!!! No crec que sigui gràcies a la càmera nova, però! Ets una artista!!!!!
Publica un comentari a l'entrada