Segur, no puc evitar-ho.
Escolto segons què, i veig una altra manera de viure, com si la gent no s'adonés del moment "Titànic" que vivim.
La darrera, ahir al vespre. Resulta que el FMI reclama seriosament i sense excuses, una reforma del sistema laboral, a fons i dràstica. Un altre sistema de contractacions, més flexibilitat, i a temps comptat!
Escolto segons què, i veig una altra manera de viure, com si la gent no s'adonés del moment "Titànic" que vivim.
La darrera, ahir al vespre. Resulta que el FMI reclama seriosament i sense excuses, una reforma del sistema laboral, a fons i dràstica. Un altre sistema de contractacions, més flexibilitat, i a temps comptat!
Bé, jo em pregunto, què més poden fer? Ja només els queda dedicar una part fixa a mantenir els creixents aturats. Una bossa enorme de pobresa a la porta de casa. Millor una almoina de 400 euros, que sous mileuristes. Pel que pagaven a un, en mantenen dos i mig, quasi.
Mal alimentats, capcots, qui s'apunta a la resistència? Qui surt al carrer?
.
.
Sóc pesada, molt. però el bocí d'avui és d'un altre expert. I el punt de comparació és prou interessant! LLegiu, siusplau. Compte, ens porta a molts segles enrera! I, vaja, la sorpresa ha sigut grossa, grossa!
.
.
"Los economistas neoliberales arguyen que el desempleo y la pobreza, plagas económicas letales en el corto plazo, pueden traer consigo beneficios macroeconómicos en el plazo largo. Hay gente para todo: también algunos historiadores arguyen perversamente que la Peste Negra (1348) tuvo consecuencias beneficiosas a largo plazo para la sociedad europea.
.
La resultante escasez de fuerza de trabajo empujó, a corto plazo, al alza los salarios a mediados del siglo XIV, y el súbito incremento de la mortalidad trajo consigo una sobreabundancia de bienes, lo que hizo que se desplomaran los precios. Esas dos tendencias provocaron causalmente un incremento del nivel de vida de los supervivientes.
.
Sin embargo, la escasez de mano de obra causada por la Peste Negra forzó a los terratenientes a frenar el proceso de liberación de los siervos y a extraer más trabajo de ellos. En reacción a eso, los campesinos se sirvieron en muchos frentes de su acrecido poder de mercado para exigir un tratamiento más equitativo o para aligerar las cargas soportadas.
.
Frustrados, los gremios se rebelaron en las ciudades y los campesinos se rebelaron en el campo. La Jacquerie francesa de 1358, la Revuelta Campesina en la Inglaterra de 1381, la Rebelión Catalana de 1395, así como muchas revueltas en Alemania, muestran hasta qué punto llegó la mortalidad a quebrantar las relaciones económicas y sociales tradicionales"
Henry C.K. Liu Analista econòmin i polític, que escriu regularment a l'Asia Times. És conseller del Roosevelt Institute nordamericà, i forma part de l'equip rector de la revista New Deal 2.0.
.
Bé, com diria el poeta, venim d'un silenci, antic i molt llarg, però els silencis, es trenquen quan el poble no pot més. Abans eren terratinents qui explotaven la poca mà d'obra que va sobreviure, fins que, ressecs i morts d'explotació, es sublevaren. Pocs eren els qui quedaven per treballar i se'ls tenia ben collats.
.
Ara són pocs els qui volen mantenir, recordeu, ens obliguen a dràstiques mesures en la contractació, els drets es retallen dia a dia, i això vol dir que molts ofegats acceptaran qualsevol feina a qualsevol preu.
.
Pensar que fa només dos anyets volien, proposaven, reduir jornades per oferir més llocs de treball... Ara és, ho prens o en tenim mil que esperen la caritat.
7 comentaris:
L'article és realment escruixidor. Abans, amb el bloc comunista, encara se'n podien guardar de fer segons quines bestieses. Ara, sent el capitalisme "l'única" alternativa possible, no dissimularan pas en portar-nos a les condicions de segles passats...
Bon post, Zel.
Una abraçada.
Ets dona i mare, es nota. Aquí no poso trenets, me'ls farien descarrilar. Ells van al que van i em sembla que ja son tots ara que hi van,--- Comença l'era d'un altre esclavatge ? Ja n'ha vist tantes decoses i tantes coses he tocat que ja no m'estranya res del que dius i del que diuen.... I tots Beeeee, per un plat de llentilles. Anton.
Cuidat filla...
Volen, com sempre, que la crisi que ells provoquen, la paguem els treballadors.
Res de nou.
Ostres, portàvem un temps molt llarg gaudint i visquent d'una manera molt planera,massa, sense donar valor a res, ni al fet de ser, ni al fet de tenir,... Em viscut bé i enganyats massa temps. Ara a estrènyer el cinturó i a rebre els mateixos de sempre. Callarem? No ho sé, però sí que cert neguit es va fent palès.
Bon post.
No hi ha ja prou gent amb unes condicions de treball vergonyoses? Flexibilitzar l'acomiadament, en un entorn que no crea riquesa, provocarà una augment brutal de l'atur.
Això sí! Tots aquests "experts" viuen envoltats de tota mena de luxesi sense suportar cap dels problemes sobre els quals ells opinen tan alegrament.
A bona part de la provincia de Lleida els tallers de carrosseries son d´un sol propietari i els oficials del ram, son autònoms i resten a casa seva esperant la trucada de la feina. Uns tenen molt d´ofici i son lents, els ràpids no son gota pulits, però, el pastís si és gran, n´hi ha un tall gran per tothom, i si és petit, tothom queda amb gana.
Els tallers d´aquí, (que en comptes d´un propietari, n´hi ha dos, com els Jaumes del teu poble), tenen una plantilla antiga i fixe, cobrant bastant per sobre del que diu la fulla de salari, per manca de relleu, degut al fracàs de la formació professional. La seguretat dels operaris "nostres", (en uns moments on el principal client dels carrossers son les asseguradores, si es donés el cas que una d´elles fes fallida i arrastrés en la seva caiguda al taller) rau en que ademés del subsidi d´atur al que tindrien dret, es repartirien també la vivenda i altres pertinences del propietari del taller tancat.
Llavors, amb l´increment de treball que hi sol haver a l´estiu, l´empresari de Lleida potser doni feina (poseu´l-hi l´adjectiu que volgueu) a uns quants operaris més, mentre que el de la costa, deixarà ben a la vista goloses ofertes de treball turístiques, a veure si algú "pica" i li plega voluntariament (i només repararé quatre autos de rics, au!).
Un altre ram on tothom està d´acord amb el repartiment del fruit del seu treball i de la seva inversió, son els armadors, patrons i pescadors amb les seves "parts".
Alternatives a camins que, per el que es va veient, no duen enlloc. Llàstima que siguin els PePeros els seus avaladors....
(Veus, encara em deixo de parlar de les cooperatives).
Potser algun dia ens conformarem, esforçant-nos-hi de valent, en voler equilibrar i repartir millor entre el curt i el llarg termini; potser algun dia deixarem de ser lliberals per a ser lliures dels mecanismes que, relativament pocs manipulen, amb el beneplàcit, plaent, de la immensa majoria i de l'"ajut" de catàstrofes, diem-ne, naturals.
Una abraçada, Roser.
Publica un comentari a l'entrada