19 de juny 2010

cel de juny

Ha plogut com si el cel plorés Saramago.
El cel podia plorar, però el Vaticà s’ha apressat a publicar que era un populista extremista i antireligiós ancorat al marxisme. I? Només treuen el nas segons els convé, sense parlar igual de ràpid quan es tracta de feixistes assassins ancorats al nazisme.

L’oreneta de les set del matí ha tornat al fil de davant la finestra, i s’ha estrijolat les plomes, després del bany, mentre en Miquel feia la migdiada i el meu fill gran em demanava un massatge. Tinc les mans no gens boniques, i ja prou gastades, però amb una energia envejable, d’aquelles que sense tocar encomanen escalfor. D’acord, tothom té algun do.

Som a mitjans d’un any que molts recordaran pel triomf del diner per damunt de la humanitat, per la pèrdua inexorable dels bons pensaments i la manca d’accions de justícia social. Les ideologies dominants cotitzen a la borsa, i el sentiment i la bondat són una espècie en perill d’extinció. D’aquí poc haurem d’entonar un mea culpa.

Encara plou, i molt em temo que només els ocells hauran sentit el cos net i l’esperit joiós.

18 comentaris:

Unknown ha dit...

"Estamos a mediados de un año que muchos recordarán por el triunfo del dinero por encima de la humanidad, por la pérdida inexorable de los buenos pensamientos y la falta de acciones de justicia social."

ay querida Roser! cuanto duelen estas palabras ciertas llenas de verdad.

te dejo un abrazo fuerte y
buenos deseos...para el fútbol también!

besos

Adal

Sergi ha dit...

Però això de que els diners passin per davant de tot no és pas d'aquest any, no? Ja fa temps que els diners són la pedra angular, i poca cosa s'hi pot fer.

Ferran Porta ha dit...

Entonar un mea culpa? Que l'entonin els cabrons que ho han de fer, que la resta prou feina tenim mirant de ser persones decents!

Thera ha dit...

Un record per a Saramago. Segurament que avui aquest cel tan negre estava de dol, s'ha expressat amb molta força...

novesflors ha dit...

Si el cel s'ha decidit a ploure és per Saramago, sens dubte. Una gran pèrdua.

mossèn ha dit...

profund ... salut

yraya ha dit...

Las palabras del Vaticano se podrían ahogar con la lluvia, hablan de lo que quieren y cuando quieren.
Puafffffffff.
Saramago por encima de todo era una gran persona, siempre denunciando las injusticas del mundo, cosa que al Vaticano les resbala todo, será que usan mucha aceite de oliva.
Me enfado mucho con estas cosas Zel, lo siento, además he sentido mucho su muerte.
Un petó molt fort i bon cap de setmana.

Striper ha dit...

Aix el vatica, escolta nena un masatge a la esquena ja el agrairia ja.

nimue ha dit...

Encara ens queda l'altra meitat de l'any per arreglar-ho... ;) El Vaticà, el Vaticà... buf! hauria de dir moltes paraulotes seguides ara. B7s!

Joana ha dit...

Diuen moltes tonteries...
I sí, serà un any d'aquells per obldar.

montse ha dit...

Cel de juny radiant i convulsiu alhora.

Salut!

Anònim ha dit...

Aquests del Vaticà, abans de doanr lliçons a ningú, haurien de mirar-se al mirall. Veurien reflexat allò que, sobre el paper, tan diuen estar en contra.

Agnès Setrill. ha dit...

En Saramago posava eines a les mans de tots aquells que el llegien per aprendre i plantejar-se moltes coses.

Que la gent pensi, és l'arma més mortífera pel Vaticà.

rits ha dit...

després de la tempesta la calma i avui ha sortit el sol i tot es veu més clar!

TORO SALVAJE ha dit...

El 2010 està resultant terrible.
Ja no em refio de ningú.
Por em fa el que ha de venir encara.

Petons.

Ada ha dit...

Un cel preciós... bonic record per Saramago Roser, i si nosaltres el recordem d'aquesta manera, el Vaticà pot dir missa..

Punt Petit ha dit...

Ens hem quedat orfes.

fanal blau ha dit...

El cel segur que plorava Saramago...
A mi em fa plorar de ràbia la hipocresia del Vaticà i moltes coses més!

Una abraçada, zel!
Que bé que tinguis un do a les mans!
Jo crec que al cor també el deus tenir...:)