Poc a poc, passa la vida pel poble de l’oblit. No hi arriben ni diaris ni notícies, i malgrat tot, al poble de l’oblit han perdut, sense saber-ho, una mena de “déu de les coses petites”. Però, de fet, tampoc els cal cap més pensador que els doni llum. Tenen un bon home, senzill i planer, que cada dia passeja casa per casa, mas a mas, un camp rere l’altre, i escolta els quefers de tots i cadascun dels seus veïns. Li diuen senyor batlle, però ell s’entossudeix a no voler tenir ni vara ni cadira, que diu que en aquest món, tots hem vingut a fer-hi alguna cosa, i ell hi és perquè hi ha d’haver de tot.
:
Al poble del record, un xic més enllà caminant cap a ponent, si que saben qui han perdut. Al poble del record hi arriben els diaris, tot i que no els caldrien per saber quin pa es cou al món. Tenen un capitost per batlle des de fa anys i panys, envoltat de bons amics, a qui ha donat el càrrecs, i en la seva petita estança, fan i desfan a pleret. La gent en fuig, el maleeixen a cada moment i només esperen que un dia, a veure si és ben aviat, es mori d’una refotuda vegada. Tot i això, no hi ha gaire esperança. L’hereu ha arribat de ciutat, diuen que amb bons estudis, i segur que també els engaliparà amb bones i buides paraules.
:
Al poble de l’oblit, avui no hi ha hagut quarta onada. Ni saben què és ni els cal. Ja ho són prou, d’independents. Quan van maldades, solen fer front comú i al cafè del poble, decideixen on posar l’esforç i els pocs diners que tenen, no fos cas que es detectés algun cas d’infelicitat. Votants, zero. Insatisfets, zero.
:
Al poble del record, un xic més enllà caminant cap a ponent, si que saben qui han perdut. Al poble del record hi arriben els diaris, tot i que no els caldrien per saber quin pa es cou al món. Tenen un capitost per batlle des de fa anys i panys, envoltat de bons amics, a qui ha donat el càrrecs, i en la seva petita estança, fan i desfan a pleret. La gent en fuig, el maleeixen a cada moment i només esperen que un dia, a veure si és ben aviat, es mori d’una refotuda vegada. Tot i això, no hi ha gaire esperança. L’hereu ha arribat de ciutat, diuen que amb bons estudis, i segur que també els engaliparà amb bones i buides paraules.
:
Al poble de l’oblit, avui no hi ha hagut quarta onada. Ni saben què és ni els cal. Ja ho són prou, d’independents. Quan van maldades, solen fer front comú i al cafè del poble, decideixen on posar l’esforç i els pocs diners que tenen, no fos cas que es detectés algun cas d’infelicitat. Votants, zero. Insatisfets, zero.
:
Al poble del record tampoc hi ha hagut quarta onada. Això, no es farà mai allà, mentre mani qui mana. Votants, zero. Insatisfets, gairebé tots. Potser ja seria hora que anessin a la recerca d'algú amb quatre dits de front. Finalment, un té el que es guanya.
:
:
5 comentaris:
Hola, Zel...
No sé, pero esos pueblos me recuerdan algo. Sí, uno lo reconozco de tanto que repetido. El otro vive en mis sueños de utopía...ya sabes, la antesala de lo posible.
Un abrazo.
"Si no els agrada l'alcalde
ja saben el que cal fer
cada quatre anys hi ha eleccions
doncs que el fotin al carrer.
I si no ho fan de pressa
que no toquin els co.....
és perquè no els interessa
i al final qui mana és el poble."
Bona nit Zel.
Realitat i desig, dues coses que la població conjuguem força malament. La realitat mata el desig y la ilusió.
Tal com ho descrius, no tindria cap dubte a l'hora de triar a quin poble viure!
Felicitats, un conte molt enginyós.
On voldries fer real el poble oblidat, i oblidar el poble recordat.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada