Ha plogut com si el cel plorés Saramago.
El cel podia plorar, però el Vaticà s’ha apressat a publicar que era un populista extremista i antireligiós ancorat al marxisme. I? Només treuen el nas segons els convé, sense parlar igual de ràpid quan es tracta de feixistes assassins ancorats al nazisme.
L’oreneta de les set del matí ha tornat al fil de davant la finestra, i s’ha estrijolat les plomes, després del bany, mentre en Miquel feia la migdiada i el meu fill gran em demanava un massatge. Tinc les mans no gens boniques, i ja prou gastades, però amb una energia envejable, d’aquelles que sense tocar encomanen escalfor. D’acord, tothom té algun do.
Som a mitjans d’un any que molts recordaran pel triomf del diner per damunt de la humanitat, per la pèrdua inexorable dels bons pensaments i la manca d’accions de justícia social. Les ideologies dominants cotitzen a la borsa, i el sentiment i la bondat són una espècie en perill d’extinció. D’aquí poc haurem d’entonar un mea culpa.
Encara plou, i molt em temo que només els ocells hauran sentit el cos net i l’esperit joiós.
El cel podia plorar, però el Vaticà s’ha apressat a publicar que era un populista extremista i antireligiós ancorat al marxisme. I? Només treuen el nas segons els convé, sense parlar igual de ràpid quan es tracta de feixistes assassins ancorats al nazisme.
L’oreneta de les set del matí ha tornat al fil de davant la finestra, i s’ha estrijolat les plomes, després del bany, mentre en Miquel feia la migdiada i el meu fill gran em demanava un massatge. Tinc les mans no gens boniques, i ja prou gastades, però amb una energia envejable, d’aquelles que sense tocar encomanen escalfor. D’acord, tothom té algun do.
Som a mitjans d’un any que molts recordaran pel triomf del diner per damunt de la humanitat, per la pèrdua inexorable dels bons pensaments i la manca d’accions de justícia social. Les ideologies dominants cotitzen a la borsa, i el sentiment i la bondat són una espècie en perill d’extinció. D’aquí poc haurem d’entonar un mea culpa.
Encara plou, i molt em temo que només els ocells hauran sentit el cos net i l’esperit joiós.
18 comentaris:
"Estamos a mediados de un año que muchos recordarán por el triunfo del dinero por encima de la humanidad, por la pérdida inexorable de los buenos pensamientos y la falta de acciones de justicia social."
ay querida Roser! cuanto duelen estas palabras ciertas llenas de verdad.
te dejo un abrazo fuerte y
buenos deseos...para el fútbol también!
besos
Adal
Però això de que els diners passin per davant de tot no és pas d'aquest any, no? Ja fa temps que els diners són la pedra angular, i poca cosa s'hi pot fer.
Entonar un mea culpa? Que l'entonin els cabrons que ho han de fer, que la resta prou feina tenim mirant de ser persones decents!
Un record per a Saramago. Segurament que avui aquest cel tan negre estava de dol, s'ha expressat amb molta força...
Si el cel s'ha decidit a ploure és per Saramago, sens dubte. Una gran pèrdua.
profund ... salut
Las palabras del Vaticano se podrían ahogar con la lluvia, hablan de lo que quieren y cuando quieren.
Puafffffffff.
Saramago por encima de todo era una gran persona, siempre denunciando las injusticas del mundo, cosa que al Vaticano les resbala todo, será que usan mucha aceite de oliva.
Me enfado mucho con estas cosas Zel, lo siento, además he sentido mucho su muerte.
Un petó molt fort i bon cap de setmana.
Aix el vatica, escolta nena un masatge a la esquena ja el agrairia ja.
Encara ens queda l'altra meitat de l'any per arreglar-ho... ;) El Vaticà, el Vaticà... buf! hauria de dir moltes paraulotes seguides ara. B7s!
Diuen moltes tonteries...
I sí, serà un any d'aquells per obldar.
Cel de juny radiant i convulsiu alhora.
Salut!
Aquests del Vaticà, abans de doanr lliçons a ningú, haurien de mirar-se al mirall. Veurien reflexat allò que, sobre el paper, tan diuen estar en contra.
En Saramago posava eines a les mans de tots aquells que el llegien per aprendre i plantejar-se moltes coses.
Que la gent pensi, és l'arma més mortífera pel Vaticà.
després de la tempesta la calma i avui ha sortit el sol i tot es veu més clar!
El 2010 està resultant terrible.
Ja no em refio de ningú.
Por em fa el que ha de venir encara.
Petons.
Un cel preciós... bonic record per Saramago Roser, i si nosaltres el recordem d'aquesta manera, el Vaticà pot dir missa..
Ens hem quedat orfes.
El cel segur que plorava Saramago...
A mi em fa plorar de ràbia la hipocresia del Vaticà i moltes coses més!
Una abraçada, zel!
Que bé que tinguis un do a les mans!
Jo crec que al cor també el deus tenir...:)
Publica un comentari a l'entrada