sí, acabem, els deixem en d'altres mans...i sembla que perdis la meitat de tu mateixa, tantes hores, tant temps, tanta feina... (suposo que clicant es pot llegir)doncs no, no es pot gaire... aquí ho deixo,
:
No sabem si ho recordes, però nosaltres sí... Una fila de cares un xic espantades, els papes i mames agafant-te la mà, i tu, que ens miraves pensant com seria això de la classe nova...
Hem passat molts mesos junts, gairebé dos anys, dies de pluja i vent, de sol i fred, de neu i tot!
Ja ho saps, aquests dos cursos han sigut molt importants pel teu camí a l’escola, sempre deiem el mateix, “estem posant els fonaments”.
Ara tens les eines per fer una bona feina, sempre endavant. Portes a la motxilla un munt de joies petites, moltes paraules noves, saps molt bé llegir, escriure i treballar amb els números. Però el més important, és que saps observar, fer-te preguntes, pensar perquè passen les coses, buscar solucions als reptes que cada dia trobes pel camí.
No deixis mai que això s’oblidi, els anys s’emporten molts records, però les coses que has après no se les endurà ni la tramuntana més forta. I saps per què? Perquè això ho portes ben posadet a la teva memòria, cada cosa al seu calaix. Un d’ells el tens molt ple, són les teves alegries, l’estimació que sents pels teus companys, i el saber viure ajudant i col·laborant amb els altres. Saps acompanyar i consolar, saps que tots som diferents i tenim una manera diferent d’aprendre i que tots ens mereixem una mà amiga que ens faci costat, i així t’has fet gran, compartint i estimant.
Intenta sempre ser una persona amb ganes de ser millor cada dia, no hi ha res que faci més feliç que anar a dormir i saber que has après alguna cosa que no sabies. Per cert, aquest estiu, treballa un xic, ja saps, cal practicar com un bon esportista, una mica cada dia!
Oblida les males cares quan quelcom no surti bé i demana ajuda! A nosaltres ens tindràs sempre, a punt per escoltar allò que et preocupi.
Oblida també les males estones, no et deixis guanyar per la ràbia, pensa abans de fer res que no toqui. Quan et sentis així, explica què et passa, tens moltes persones al teu voltant que t’estimen i t’escoltaran.
I sobretot, esforça’t, tu pots, ja ho saps, pots fer tot el que vulguis si poses totes les teves ganes i els teus sentits en els nous reptes! No estàs sol, no estàs sola, molts et tenim al nostre cor. T’estimem, molt, i sempre!
Ara, a volar! Tens les ales fortes, el món és teu!
:
Hem passat molts mesos junts, gairebé dos anys, dies de pluja i vent, de sol i fred, de neu i tot!
Ja ho saps, aquests dos cursos han sigut molt importants pel teu camí a l’escola, sempre deiem el mateix, “estem posant els fonaments”.
Ara tens les eines per fer una bona feina, sempre endavant. Portes a la motxilla un munt de joies petites, moltes paraules noves, saps molt bé llegir, escriure i treballar amb els números. Però el més important, és que saps observar, fer-te preguntes, pensar perquè passen les coses, buscar solucions als reptes que cada dia trobes pel camí.
No deixis mai que això s’oblidi, els anys s’emporten molts records, però les coses que has après no se les endurà ni la tramuntana més forta. I saps per què? Perquè això ho portes ben posadet a la teva memòria, cada cosa al seu calaix. Un d’ells el tens molt ple, són les teves alegries, l’estimació que sents pels teus companys, i el saber viure ajudant i col·laborant amb els altres. Saps acompanyar i consolar, saps que tots som diferents i tenim una manera diferent d’aprendre i que tots ens mereixem una mà amiga que ens faci costat, i així t’has fet gran, compartint i estimant.
Intenta sempre ser una persona amb ganes de ser millor cada dia, no hi ha res que faci més feliç que anar a dormir i saber que has après alguna cosa que no sabies. Per cert, aquest estiu, treballa un xic, ja saps, cal practicar com un bon esportista, una mica cada dia!
Oblida les males cares quan quelcom no surti bé i demana ajuda! A nosaltres ens tindràs sempre, a punt per escoltar allò que et preocupi.
Oblida també les males estones, no et deixis guanyar per la ràbia, pensa abans de fer res que no toqui. Quan et sentis així, explica què et passa, tens moltes persones al teu voltant que t’estimen i t’escoltaran.
I sobretot, esforça’t, tu pots, ja ho saps, pots fer tot el que vulguis si poses totes les teves ganes i els teus sentits en els nous reptes! No estàs sol, no estàs sola, molts et tenim al nostre cor. T’estimem, molt, i sempre!
Ara, a volar! Tens les ales fortes, el món és teu!
:
14 comentaris:
Una carta molt bonica, per desitjar-los bon camí.
Una preciosa carta que esperona a volar i a continuar endavant!
"Però el més important, és que saps observar, fer-te preguntes, pensar perquè passen les coses, buscar solucions als reptes que cada dia trobes pel camí.
... T’estimem, molt, i sempre!
Ara, a volar! Tens les ales fortes, el món és teu!"
Una bonica i entranyable carta.
Jo quan sigui petit ... vull que em duguin a aquest col.legi.
Bona nit Zel.
Amor i feina, feina i amor. Felicitats.
Maca, mooolt maca!
Felicitats
Els dius; "podeu". I ja queda poca gent que sigui capaç de dir-ho.
M'ha agradat!
*Sànset*
Preciosa !!!
Ploro i tot!!!
Aquesta carta que tants cops oblidem les persones grans, hem de tornar a recuperar-la.
Salut!
El món és teu...
Preciosa, emocionant, sentida i amb molt d'amor. Segur que també l'han rebut així :)
Molt bonic! El bon record, com a mínim, no s'esborrarà mai.
Hi has posat molt del teu per que et recordaran com la mestra que ens estimava i ens ensenyava a estimar-ho tot i a tots,encara que no ens agradés, per que els vas obrir la fonteta de reflexió, del pensament viu,obert a tot el que se'ls ve al davant, els has pujat al tren i amb el sarró i carabasseta de vi...
Tu, Zel ( se que no ets sola, però és a tu que dirigeixo com si fossin totes les mestres del país que fan com tu) no necessites premi, el dus a dins al cor donant-te ells amb el seu somriure l'han imprés en tu mateixa...
A continuar, que la pollada nova espera i necessiten l'escalforeta, l'aigua, el pienso, i tots els fers de qui estima la seva professió i el que fa. una FELICITACIÓ particular si que te la envio amb uns petones a teves mans dilectes i una abraçada que em complau tenir una mestra com era la meva padrina, tot amor per el que feia. Anton.
quan s'escriu una carta com aquesta (o un àlbum, que és el que féiem naltres) hi dones tot el millor d'un mateix i des de tot el que ells tb han donat.
preciosa!
llagrimeta, snif...
tenim la millor feina del món, xiqueta!
Preciós, zel... :)
Publica un comentari a l'entrada