13 de juliol 2010

despert al mar (col·laboració Itineràncies poètiques)

S’ha acabat la treva.
Quelcom insadollable ens apressa,
s’han fos els temps dels mil silencis,
tenim el pap ple de retrets i greuges.

Ha arribat l’hora de buidar,
una tempesta de mots, un mar inmens,
vaixells i veles són paraules,
nosaltres, ai, no som fràgils remers.

Cavalcarem les ones
tot perseguint un somni
ni el vell Neptú ni Posidó
aixecaran tempestes, en sortir el sol
de les paraules
s’acaba l’odi.

Sona el corn, s’albira el port
dels nous futurs
els nostres fills escriuran amb orgull
les cròniques mai perdudes.
:
:
i la cançó del dia...

4 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Cavalquem les ones, i tant :-)

Henry The VIII ha dit...

Preciosa la cançó de la gran Janis.

SuperZel, sàpigues que vaig seguint el teu supeblog. Altra cosa és que en tema comentaris tinc un osset a la panxa... Em costa, però no em costa gens connectar-me a aquesta lograda pàgina.

Continua gaudint de les merescudes vacances.

Kisses!

el paseante ha dit...

És maco el poema, però el dibuix el trobo xulíssim. Molt naïf. M'agrada.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

veig que t'agrada la sonoritat jamaicana, gràcies per la visita al meu blog, i celebro una nova coindidència en la nostra revolta de cada dia, global i local, sonora i combativa, festiva i compromesa!

salut!!!!! bon estiu!!!!!!