28 de juliol 2010

estrés

Quan vaig veure aquesta imatge a la portalada d'una església a Ciutadella, vaig pensar... mira tú! la millor manera de viure, no veure el món, i tan amples...
Ara seriosament, el que no tinc nassos d'entendre, és com se'ls acut fer una prova d'estrés als bancs...
No s'adonen els molt imbècils que és a nosaltres a qui han de fer la prova d'estrés? Jollons, que els sortirem molt cars a la seguretat social, que qui està realment estressat és el/la treballador/a, i que de l'estrés al col·lapse cardíac hi ha un pas, burros! més que burros!

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Si a nosaltres no cal fer-nos cap prova, dona. Donem positiu segur, t'estalvies els anàlisis.

Adal El Hippie Viejo ha dit...

si querida Roser, nosotros somos los que pagamos el pato de la boda.

sabes?
el estrés es un asesino silencioso y muy peligroso,
no hace mucho un amigo "se fue", si, de un momento a otro, era muy sano pero tenía una contra
estaba lleno de preocupaciones laborales y estas se puede decir que lo mataron...es crudo pero es así.

cambiando de tema...
en unos días-con tiempo-voy a hacer un post o entrada en mi blog exclusivamente para vos y allí te voy a explicar tu pregunta respecto a mi posición hacia el gobierno de Cristina.

desde un frío Buenos Aires
te mando un cálido abrazo cargado de buenos deseos!

besos

Adal

garbi24 ha dit...

Quina raó que tens.....llàstima de la falta d'ortografía.....Jollons va amb C....;)

sànset i utnoa ha dit...

No ens la fan perquè, si ens la fessin, a la Marina Geli li haurien de fer un triple by-pass per la que li ve a sobre.

*Sànset*

Ada ha dit...

jajaja!!! (Garbi, qué bo que ets...)
Hola Roser!!! Guapíssima que estàs! Doncs aquesta mantoleta a la cara ve genial per a dormir la migdiada a la platja... zzzzz...

Quina manera més estúpida de perdre temps i diners... prova d'estrés... nom´se d'imaginar-me com serà m'estic posant dels nervis!! Me'n vaig a la platja!!
Que passes bon dia!!

Albert B. i R. ha dit...

En diuen d'estrès perquè, en cas de no superar-la, encara necessitarien més diners públics. Finalment, per tant, els estressats acabem sent nosaltres.

Joan Guasch ha dit...

del que hem de ser conscients és que, malgrat tot el que diguin, estem començant a viure un canvi radical de cicle. S'inicia l'agonia d'un sistema insostenible dins del qual ja hi ha molts cervells que han pensat alternatives viables (econòmiques, energètiques, socials...), però que la mateixa inèrcia del sistema impossibilita que es duguin a la pràctica. Els propers decennis seran molt intensos. Tenim moltes alternatives al davant, per desgràcia un poder omnímode que s'aferrarà al control total a costa del que convingui i per al qual les persones, el medi, les societats organitzades, són obviables.

Jesús M. Tibau ha dit...

és que els hem de cuidar molt als bancs, pobrets

Ferran ha dit...

Això de "prova d'estrès" ho trobo brutal. No havia escoltat mai aquest nom, fins aquests dies, i... en fi, ja ho heu dit vosaltres: la prova no seria als bancs, que caldria fer-les. Quin món, és ple de torrats.