jo no ho vull tot...només el que em pertoca

són les paraules de la setmana, ho volem tot, és clar que sí, somniem, és clar que sí... jo no ho vull tot, vull només poder ser qui sóc...

:

sentir com sento, no haver de demanar permís, no vull sentir-me colonitzada, ni jutjada, no vull sentir més aquelles paraules de "l'important és entendre'ns" o "quantes més llengües millor"... aquesta pretesa globalització no acabarà amb la meva terra, la meva llengua i el meu sentiment, prou d'haver de justificar per sobreviure...

aquests enganys per sotmetre'm no valen, ja aprendré el que pertoqui per emprar-ho quan vulgui i amb qui vulgui, que sé perfectament quìna és la importància de la comunicació...

:

no vull engrunes de misericòrdia bescanviades per quatre rals, que ningú ens ha regalat res, que ens ho guanyem a pols cada dia, tots els dies... no vull més demanar i acotar el cap davant del botxí que em diu què puc i què no puc...

:

no vull que es qüestioni el meu dret a viure en pau la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, no em sento identificada amb cap altre país que no sigui aquest, tot i que puc (i vull i ho faig) estimar i admirar d'altres realitats...

:

no vull que em passin pels nassos suposades històries de passats tan remots de la península que ja no tenen res a veure amb el meu present, no vull sentir ràbia per ningú pel fet de no poder ser catalana amb tots els drets i deures... prou de fer-me sentir enemics arreu, si només demano el que em pertoca...

:

no vull que em robin la il·lusió de la meva llengua, la meva terra, les meves cançons, els meus poetes, el meu amor a les paraules escrites des d'un pensament català honorable i respectable (o no), com qualsevol altre...

:

vull poder dir ben alt i clar "sóc catalana", i que això sigui respectat, per dret, com em pertoca.

: