09 de juliol 2010

jo no ho vull tot...només el que em pertoca

són les paraules de la setmana, ho volem tot, és clar que sí, somniem, és clar que sí... jo no ho vull tot, vull només poder ser qui sóc...
:
sentir com sento, no haver de demanar permís, no vull sentir-me colonitzada, ni jutjada, no vull sentir més aquelles paraules de "l'important és entendre'ns" o "quantes més llengües millor"... aquesta pretesa globalització no acabarà amb la meva terra, la meva llengua i el meu sentiment, prou d'haver de justificar per sobreviure...
aquests enganys per sotmetre'm no valen, ja aprendré el que pertoqui per emprar-ho quan vulgui i amb qui vulgui, que sé perfectament quìna és la importància de la comunicació...
:
no vull engrunes de misericòrdia bescanviades per quatre rals, que ningú ens ha regalat res, que ens ho guanyem a pols cada dia, tots els dies... no vull més demanar i acotar el cap davant del botxí que em diu què puc i què no puc...
:
no vull que es qüestioni el meu dret a viure en pau la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, no em sento identificada amb cap altre país que no sigui aquest, tot i que puc (i vull i ho faig) estimar i admirar d'altres realitats...
:
no vull que em passin pels nassos suposades històries de passats tan remots de la península que ja no tenen res a veure amb el meu present, no vull sentir ràbia per ningú pel fet de no poder ser catalana amb tots els drets i deures... prou de fer-me sentir enemics arreu, si només demano el que em pertoca...
:
no vull que em robin la il·lusió de la meva llengua, la meva terra, les meves cançons, els meus poetes, el meu amor a les paraules escrites des d'un pensament català honorable i respectable (o no), com qualsevol altre...
:
vull poder dir ben alt i clar "sóc catalana", i que això sigui respectat, per dret, com em pertoca.
:

11 comentaris:

òscar ha dit...

I ens han acostumat (malauradament) a demanar menys del que ens pertoca.

sànset i utnoa ha dit...

i tant, perquè nosaltres -també- ens mereixem ser ciutadans de primera!

*Sànset*

Jordi ha dit...

Per defecte ens toca menys, per la refotuda llei de solidaritat entre comunitats autònomes i el cony de centralisme. Si en surten 15 que en tornin 15 és tant fàcil com saber igualar, ni sumar ni restar.

Clidice ha dit...

si hem de ser ens cal tenir-ho ben clar, ho volem tot, perquè aquest tot és el que ens pertoca. no volem res que no ens pertanyi, per això hem de reclamar :)

onatge ha dit...

Comparteixo tot el que dius... No ho vull tot, però sí que vull que no emROBIN més i pogué ser qui sóc. Abans que l'estat español va ser la Nació Catalunya,el primer parlemnt d'Europa va ser el de Catalunya, i ens van anexar per les armes. L'estat español com canta la Trinca va ser un invent dels reis catòlics...

Visca Catalunya LLIURE!!!
onatge

Carme ha dit...

Com Diu Clídice...

Crec que quan diem TOT, és tot els que ens pertoca, és evident que no volem res que no sigui nostre ni prenem res de ningú!

Albert B. i R. ha dit...

Ha arribat l'hora de fer un fort cop de puny a la taula. S'ha acabat. De forma ferma i decidida cap a l'única sortida digne que ens queda: la independència!

fada ha dit...

Jo ara ja demano que el retallin una mica més: només cal que treguin "ut" i ens donem per satisfets, no ho trobes?

Magda ha dit...

Com m'agrada llegir-te i trobar justament aquella frase que buscava.

Ferran ha dit...

Vull ser un ciutadà "normal" d'un país "normal". Tots ho volem. Ens hi posem?

Anna i Lluís ha dit...

VISCA CATALUNYAAAAAA!!!!