Els tres porquets. 1a part (inici de celebració per fer boca)

Saberuda, la mare truja havia fet els seus estudis secundaris via internet. S’havia anat interessant per l’antropologia, sobretot darrerament que feien un programa a la tele on sortia un afamat personatge que explicava els orígens del porc, (amb el musell sota terra, li semblava que es deia) i això la tenia molt amoïnada.
Prou escoltava , però de femelles no en deien res. Que si ràtzies per enganxar llops ben exercitats en la cacera, que si organització i tanques de pedra seca cada cop més ben guardades, però tot era feina de porcs. I de l’evolució de la truja, que no n’havien de dir res?

.
Tot era molt aclaridor, explicava com els mascles, a part de les lluites i les baixes, a més s’havien cansat de ser recol·lectors i havien après (o descobert de xiripa, sospitava)que el gra es pot fer prop de casa, que d’un gla en creix un roure o una alzina i que qualsevol avenç en aquest sentit havia contribuit, no només a les formacions de parelles més o menys monògames (ja li estava bé al seu porc haver-la dinyat perseguint una truja híbrida de cuixam exuberant) sinó també a l’increment de la cria i a la pervivença de la gran majoria de garrins que neixien, donat que elles, les truges, es podien estar de passejos i dedicar-se a feines casolanes.

.
El que no acabava d’entendre és on quedava l’evolució de la truja. Pel que sentia, la feina era si fa no fa la mateixa des d’anys i panys. Cada dia la mateixa cantarella,

-què hi ha per dinar?

-on tinc els pantalons de mudar?

-m'enrinxoles la cua?

.

I un reguitzell infinit de demandes que ella, truja conformista, no sabia negar.
El darrer embaràs li va dur una alegria i una tristesa. Alegria, per haver parit només tres garrins. Tristesa, perquè això volia dir que ja no era tan fèrtil i jove com abans.
La fugida del “seu” porc li va confirmar. I pels seus unglots, es va haver de dedicar tota sola a pujar els nanos.
.

Però tot té un final, un gra que vessa la menjadora, una gota que omple l’abeurador, fins i tot per una truja oficialista com ella..
Així que un bon matí, la C. CH., ara ja truja d’estudis, els va agafar, els va fer jeure i els va etzibar,
.

-Bordegassos, s’ha acabat el ranxo de franc. El porc del vostre pare no havia fet estalvis. I ja us asseguro que no tornarà. Així que s’han acabat les classes de música, el ganduleig i l’esperar la mare que ho faci tot. Ja podeu agafar els trastets i girar cua, a buscar-vos les garrofes. Si sou bons per la gresca, aneu a parar la fresca i per dormir us feu el jaç.

.

.

(continuarà, i animeu-vos!)