21 d’agost 2010

Els tres porquets. 1a part (inici de celebració per fer boca)

Saberuda, la mare truja havia fet els seus estudis secundaris via internet. S’havia anat interessant per l’antropologia, sobretot darrerament que feien un programa a la tele on sortia un afamat personatge que explicava els orígens del porc, (amb el musell sota terra, li semblava que es deia) i això la tenia molt amoïnada.
Prou escoltava , però de femelles no en deien res. Que si ràtzies per enganxar llops ben exercitats en la cacera, que si organització i tanques de pedra seca cada cop més ben guardades, però tot era feina de porcs. I de l’evolució de la truja, que no n’havien de dir res?
.
Tot era molt aclaridor, explicava com els mascles, a part de les lluites i les baixes, a més s’havien cansat de ser recol·lectors i havien après (o descobert de xiripa, sospitava)que el gra es pot fer prop de casa, que d’un gla en creix un roure o una alzina i que qualsevol avenç en aquest sentit havia contribuit, no només a les formacions de parelles més o menys monògames (ja li estava bé al seu porc haver-la dinyat perseguint una truja híbrida de cuixam exuberant) sinó també a l’increment de la cria i a la pervivença de la gran majoria de garrins que neixien, donat que elles, les truges, es podien estar de passejos i dedicar-se a feines casolanes.
.
El que no ac
abava d’entendre és on quedava l’evolució de la truja. Pel que sentia, la feina era si fa no fa la mateixa des d’anys i panys. Cada dia la mateixa cantarella,
-què hi ha per dinar?
-on tinc els pantalons de mudar?
-m'enrinxoles la cua?
.
I un reguitzell infinit de demandes que ella, truja conformista, no sabia negar.
El darrer embaràs li va dur una alegria i una tristesa. Alegria, per haver parit només tres garrins. Tristesa, perquè això volia dir que ja no era tan fèrtil i jove com abans.
La fugida del “seu” porc li va confirmar. I pels seus unglots, es va haver de dedicar tota sola a pujar els nanos.
.

Però tot té un final, un gra que vessa la menjadora, una gota que omple l’abeurador, fins i tot per una truja oficialista com ella..
Així que un bon matí, la C. CH., ara ja truja d’estudis, els va agafar, els va fer jeure i els va etzibar,
.

-Bordegassos, s’ha acabat el ranxo de franc. El porc del vostre pare no havia fet estalvis. I ja us asseguro que no tornarà. Així que s’han acabat les classes de música, el ganduleig i l’esperar la mare que ho faci tot. Ja podeu agafar els trastets i girar cua, a buscar-vos les garrofes. Si sou bons per la gresca, aneu a parar la fresca i per dormir us feu el jaç.
.
.
(continuarà, i animeu-vos!)

12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Interessant aquest inici...a veure com evoluciona...:)

Què t'anava a dir ha dit...

molt be. la cosa pinta molt bé.

Elfreelang ha dit...

Molt bo...i ara els tres porcs hauran de buscar-se la vida...a veure si em surt a mi...no passar res si no és gaire fidel a l'original oi?

zel ha dit...

jejejeje, si no és fidel a l'original, encara millor, Elvira, es tracta de fer una alternativa!

Fanal Blau, l'evolució pinta malament...

Miquel, pinten bastos pels porcs!

el paseante ha dit...

M'agrada aquesta truja. És un personatge que promet.

Jordi M.Novas ha dit...

como me mola, voy a volver..

Edurne ha dit...

Buenísimo, como la vida misma!
Viva las cerdas emancipadas, inteligentes, trabajadoras, precavidas, lanzadas y prudentes a la vez, hermosas y rollizas...!
Cada vez me gusta más el jamón...! Jejejeje! Así que a lucirlo pues! Y el cerebro evolucionado de cerda licenciada... también!

Y a los lechones, que les den, que aprendan lo que vale un peine, que ya está bien!

Y del marrano del marido... bueno, seguro que a la mínima de cambio está llorando bajo la ventana de su ex!

Me ha encantado esta cerda!

Un petó!

Montse ha dit...

En vull més!!!!!!!!!!!!

Cèlia ha dit...

Una truja saberuda val per mil! I que n'aprenguin els tres porcs!

Abogadaenbcn ha dit...

Genial!!!!!

Mateo Bellido ha dit...

Pues yo me atreví a hacer una versión menos "puerca"...Mi cuento va de príncipes....así que cumplí más o menos con tu invitación.
Esperaré tu continuación...qué cerda tan estupenda....¡¡¡Y qué cerdos más marranos!!!
Un abrazo.

Assumpta ha dit...

Per fi he pogut entrar sense aquell soroll "boing!!" com metàl·lic i l'avís de perill :-))

Com he vist que tenies la història començada per això he vingut aquí... i, malgrat la cosa sembla seriosa, he de dir que jo he rigut :-))