01 d’agost 2010

marduix


perduda gairebé, desconeguda,
herba preciosa, humil
fragància de temps de faves ofegades
amb pèsols tendres i botifarra,
trepitjada i menystinguda, oblidada
aromàtica quimera
seràs tu el símbol de la memòria perduda?

9 comentaris:

sargantana ha dit...

recordo quand la mare feia faves i n'hi posava i de menta...quines olors mes maques..
ara les faves tenen un altre flaire

ens fem grans...jajajajja

bona sort!

Pais secret ha dit...

MMmmmm, quina oloreta. Ara me n´hi vaig...pel nom sol ja enamora.

Carme ha dit...

Podria ser un símbol, podria ser-ho...

"Et conec herbeta que et dius marduix" és una frease feta que havia sentit sempre, molt abans de saber què era el marduix.

Et conec per l'olor...

Una abraçada Zel!

merike ha dit...

Si algú em va preguntar: qui és qui vols conèixer ... ets tu!

garbi24 ha dit...

No et sembla que tornem una mica a les herbes? potser amn una mica de sort no les perdem

Anna Almécija ha dit...

Nou blog palíndrom? :D

Joana ha dit...

Fabes a la catalana...mmmm :)

Anònim ha dit...

JO DEL MARDUIX,NOMES CONEIXIA LA MATEIXA DITA DE LA CARME,LA MEVA AVIA FRANCESCA,QUANT ENS ENGAINXABA AMB UNA MENTIDA SEMPRE HU DEI..."ET CONEC MARDUIX..."
JUGANT.....

Anònim ha dit...

Ui! A mi a em dius això!!!
apala