"Les persones grans no són mai capaces de comprendre les coses per elles mateixes, i és molt avorrit per als nens haver de donar-los una vegada i una altra explicacions."
:
Coi, quanta raó que tenia, cada dia ho veig més clar...i ara penso en la meva feina, que vaig més de cul que "Sant Patràs", paraula que els nens entenen millor les coses que els pares...
.
L'altra reflexió, des del meu (subratllat i entrecometes) punt de vista.
:
Digueu-me perquè, (ja sé que sóc addicta), jo, fumadora, (malament, molt malament, però sóc addicta, repeteixo) m'he de sentir tractada com si fos leprosa, o tingués el virus Èbola, el Marburg o algun altre d'aquests que només t'hi acostes i et maten. Fumar mata. (també maten la fam, la misèria, la contaminació de moltes grans ciutats, les deixalles nuclears, el dengue, la malària, la sida, el cor, els disgustos...)Molt bé. Però posats a fer, que prohibeixin que s'acostin als nens no només els fumadors, també,
.
els cabrons i lladres de guant blanc
els violents dels partits de futbol i del carrer i de la tele,
els mentiders
els intolerants
els malparlats que insulten a la cara i a l'esquena
els irrespectuosos i buscabregues que tot ho arreglen cridant
els qui mostren sense cap vergonya el seu consum continuat d'alcohol
els qui critiquen qualsevol persona que no sigui de la pròpia ètnia i els culpen de tots els mals
els qui tot ho arreglen a bofetades (una hòstia ben donada, diuen...)
els inútils
els ganduls que viuen a costa dels seus
els aprofitats
els qui escupen pel carrer
els qui maltracten animals
els qui fabriquen guerres
i sobretot sobretot sobretot sobretot molts adults en general que l'únic que fan és donar mal exemple sense pausa ni respir un sol minut al dia, i que també, repeteixo, també intoxiquen greument i malformen de per vida el cos i l'ànima de la mainada.
.
.
No demano clemència, ja sé que no està bé i no foto el fum als nens, coi.
M'emprenyo.
Collons, a mi em posen una multa i en Millet al carrer tan ample? Apa, home, a pastar fang... Hipocresia, molta molta hipocresia. I no oblidem el fum de cotxes que s'empassen els petits asseguts en el cotxet. Apa, a prohibir els cotxes.
13 comentaris:
Que t'han posat una multa per fumar, on, quan? jo, cap a on anem?
Et veig una mica indignada, pot ser?? ;P La veritat és que el teu post m'ha fet riure (i mira que últimament trobo poques coses que em faci riure), però en el fons, penso que tens molta raó. Tot i així... fumar és dolent. Caca! (I t'ho diu un fumador empedernit com tu...)
Una molt bona reflexió. Som una societat hipócrita, tot i que jo no soc fumadora i si t'he de ser sincera no soporto entrar en un lloc públic(petits restaurants amb nens i nenes i que deixin fumar), ho sento. Al carrer, si no es controla la contaminació ambiental que cony demanen!
Una abraçada.
Pufff... no se si opinar...
Jo he compartit espai, despatx, amb tres fumadors/es empedernits, quan els hi demanava si us plau, que paressin una mica, ni cas. Ara, fins i tot amb la prohibició, he trigat més d'un any a fer que no "em fumin".
Per mi és molt desagradable arribar a casa fent pudos de fum, viure amb ella...
Entenc que potser a l'aire lliure en fan un grà massa.
Els lladres, a la garjola i punt!
les limitacions estan be fins a cert punt, però de vegades es passen....
Reina, fumar és mooooooolt dolent!!! (ex fumadora que mai ha perdut les ganes de fumar)
quan ens coneguem ens fumarem un cigarret per celebrar-ho!
hmmmmmmmm... quan ho fem?
jo, després de conviure vint anys i escaig amb un fumador empedreït, vaig avorrir el fum, els cigars i els havans... no saps com...
No suporto el fum tampoc... i la veritat és que agraeixo moltíssim que en els llocs públics no es pugui fumar...
ara bé, estic amb tu que hi ha altres coses que són molt més nocives per als nens i nenes i que no es regulen per enlloc... potser és perquè no es veuen... o no les volen/volem veure...
complicat aquest tema...
bon cap de setmana!
No soc fumador la qual cosa fa que tampoc sigui imparcial. Tens raó però, no en tenc i no puc acceptar els que fumen al costat dels seus fills, els que llancen les puntes de cigarretes arreu (fart de veure-les a les platges, als carrers, als boscos, als marges de les carreteres...) No s'hauria de prohibir en segons quins àmbits però...
salut
Estic d'acord amb tu zel! i comparteixo el vici de fumar i el de fer de profe !
Ostres, avui estàs esvalotada! ;-)
Vist d'aquesta manera sí. Tot el que has citat són mals exemples, però cap d'aquest perjudica la salut, no? En canvi el fumar, encara que no ho vulguis, afecta. Respirar el fum és nociu.
La meva parella avui fa tot just dues setmanes que no fuma. Li costa, però està contenta d'haver pres la decisió. I jo també ho agraeixo: per ella, per mi i per tots.
El meu ideal fumador és aquell cigarret fumat amb plaer en puntuals i claus moments (no oblidar la copla, és certa). Però jo no puc complir aquest ideal; he hagut de ser, al respecte, realista. Un sol cigarret, i la cago. Vaig estar 12 anys sense fumar i hi vaig tornar: dos paquets, sense comptar invitacions, diaris. Ara fa 7 anys que torno a no fumar. Bé, faré tot el possible per mantenir-me sense fum. Em va bé. Una vegada em vaig entretenir en comptar el temps que he estat fumant i el que no he estat fumant. Em va sortir meitat meitat. Al vici el que és del vici i a la virtut el que és de la virtut, (hehehe) Ara guanya el no fumador, l'animaré a que segueixi així.
Quant a la reste del que dius, GRAN I MORTAL, EN VIDA, VICI AQUEST DE LA HIPOCRESIA.
Una abraçada i ànim; ens caldrà.
Haver de donar una vegada i una altra tantes explicacions !!!
Diguem fins quan ...
òstia, òstia, òstia.. quanta raó, tu!
enhorabona pel blog, jo continuaré fumant, mal que sigui d'amagat!
Mentrestant m'aniré fen la idea de deixar-ho, que realment m'afecta i fa mal, però... podrien deixar de ser hi pòcrites i si tant nociu és que no en venguin!
Publica un comentari a l'entrada