com un pescador de moments
s’ha deixat endur
-després d’un dia dur-
i encara, proa ferma, el mar obert
amb una fita
petita
pau
la mà al timó de la popera
-que no és la seva-
l’acosta amb plaer de sal i vent
a les illes petites
calma
mar
bressol i silenci dins l’aigua,
acosta la mà als peixos
ulls negres la miren
brillen
vius
s’ha deixat endur
-després d’un dia dur-
i encara, proa ferma, el mar obert
amb una fita
petita
pau
la mà al timó de la popera
-que no és la seva-
l’acosta amb plaer de sal i vent
a les illes petites
calma
mar
bressol i silenci dins l’aigua,
acosta la mà als peixos
ulls negres la miren
brillen
vius
.
7 comentaris:
Quin blau més brillant...
Un moment ben pescat! :)
ooooh, quines aigües!!!
quan sigui gran vull ser com tuuuuuuuuuu!!!!
Em submergeixo en les teves paraules blaves....
Petons de bona nit!
Referent al post anterior...Quina generació hem creat? Què els fa por? la responsabilitat?
Viuen superficialment alimentant el seu ego i prou.
Ho sento ho havia de dir!
Molt bell! els ulls que segueixen brillant ben vius
Hermoso; amo el mar y la fotografía me trae bellos y nostálgicos recuerdos de días más felices en compañía de mi amado esposo.
¡Te quiero mucho amiga!
Publica un comentari a l'entrada