02 de setembre 2010

fracàs

una de dues,
- o els han ensinistrat de mala manera abans de l'etapa que comencen,
- o tenen massa pautes imbuïdes al cap i estan desconcertats,
- o...no hi entenc res...
la primera reunió en la meva llarga vida de mestra en la que no hem podut parlar de res relacionat amb aprenentatges, en com ho farem o com ho volem fer, no hem pogut presentar cap proposta ni explicar el pla de treball, ni el projecte de treball nens/pares i cooperatiu que volem engegar...ni res!
una hora i mitja i hem abandonat, citant-los d'aquí a un mes per parlar d'ensenyar i aprendre... i no pas de sabates, roba, esmorzars, material, marcar o no marcar, autobús, entrar, on, com, per on... nosaltres volíem que això fos absolutament secundari i fora neures i no hem pogut o sabut desencallar el monotema...
em sento fatal... i ells, com es deuen sentir?

15 comentaris:

Deric ha dit...

a vegades és millor fer una reunió amb un ordre del dia ben concret i no sortir-se'n, si no, pot passar això

Ferran ha dit...

Desorientats? Sí, això segur que sí. Però per com ha anat la reunió, sino per la nova etapa. Un deu anar perdut a més no poder.

estrip ha dit...

aquest món n'està ple de reunions desconcertants... quina llàstima!

rits ha dit...

molts ànims. la veritat és que no sé què dir. m'entristeix veure que no tothom té capacitat d'escoltar qui està amb els nanos dia a dia.

i és que en canvi, acabo d'arribar d'una primera reunió de la qual només puc que somriure. m'han obert els braços de bat a bat, i jo sols els puc ajudar a fer camí. espero poder-ne parlar aviat al blog, però sento que recupero algo que havia perdut, algo que és ben meu. sento només parlar de mi, espero ajudar-te a sentir que no tothom va en la mateixa direcció. a veure si aconseguiu fer-vos sentir.

garbi24 ha dit...

de vegades tinc la sensació que quant la gent entra en una reunió es posa en un altre dimensió, jo he deixat d'anar a les reunions d'escola per això mateix, no tinc que perdre el meu temps per escoltar si l'entrepà cal enbolicar-lo amb celofan, plastic o paper d'alumini i de quina marca. Quant passa un temps es visista al profesor o profesora del alumne i anem per feina que el temps es molt preuat.
Calma que estas a principis de curs.....

yraya ha dit...

que pena de criatures i t'ho dic sentim de veritat.
Que tinguis sort...

Albanta ha dit...

Sembla que aquestos pares tenen un altre ordre de prioritats!! No ets l´única que va a casa amb aquesta sensació despres de la reunió inicial... si et serveix de consol!!

Arare ha dit...

diluns em toca a mi (amb la de projectes que tinc per explicar, si em fan preguntes de "protocol" els engegaré a dida!)

:)

com t'entenc!

Albert B. i R. ha dit...

Es fan tantes reunions on no s'hi parla del que s'ha de parlar! Paciència!

Joana ha dit...

Ho admeto, (espero que em perdonis), cada vegada que vaig a una reunió de l'escola del meu fill, ara ja institut, acabo dels nervis!!
I gaire bé sempre son les mateixes mares i pares amb uns dubtes que deunidor!!!

iaiapunkarra ha dit...

Però els nens poden portar bollycaos per esmorzar, sí o no?

zel ha dit...

Sabeu què? Em penso que els diré que portin el que els doni la gana, que mengin el que vulguin, que se me'n fot de tot allò que no sigui aprendre a ser, aprendre a pensar, aprendre a ajudar, aprendre a compartir, aprendre a créixer amb seny i criteri, coi!

Ada ha dit...

Estàn desconcertats Roser, que són mares/pares molt caldosos... Després quan arriben a primària trobem a faltar aquestes preguntes... o algunes preguntes! Paciència!
(Però t'entenc, eh!)

Miquel Casellas ha dit...

això és al principi. la gent encara no està per la feina.

Elvira FR ha dit...

T'entenc massa bé zel....jo estic de reunions fins el capdamunt ! normes, llistats, signatures i l'important on queda?