detalls que omplen un dia... (cronològicament, i sense aturador)

felicitar i rebre la felicitació a les dotze de la nit del meu fill gran, que va néixer el mateix dia i hora que jo amb 32 anys de diferència... i les del petit que s'afegeix a la gresca, ell en farà 18 d'aquí una setmana justa...

:

la meva fillola i la mare, que em truca, i jo que ploro quan, sense adornar-me'n, d'esma, li dic

-digues al papa que s'hi posi... i el pare ja no hi és (t'enyoro tant, papa, tant i tant...)

:

les meves amigues del cor, que fan cursa de petons, i algunes, sense cursa, ho diuen amb els ulls i jo sé que m'estimen, sense condicions, sense límit, que sempre hi són...

:

en Miquel, que em fa dur a l'escola un super ram de roses, amb un missatge que diu,

-gràcies per 30 anys de companyia i 24 de ser mare!!! una frase que no es diu així com així...

:

Cap al vespre, la resta de la família, germà, germana, cunyat i cunyada, nebots...

:

I, rebre pilons de felicitacions a l'escola de molts nens i nenes que ja no són meus (ja sabeu que me'ls quedo quan els tinc)

I encara, rebre pilons de felicitacions aquí i al feisbuc, com mai de la vida!!!! És per plorar!

:

I d'entre totes les virtuals, trobar això, un video del Serrat, que em fa arribar en Quim, el pare d'unes nenes meravelloses, ja exalumnes i grans i que cada any, puntualment, es recorda de mi.

:

Tot un detallàs, jo no havia sentit ni coneixia aquesta cançó, però m'ha emocionat.

Ho puc dir més alt, però no més clar, no es pot demanar més... Gràcies a tots, de tot cor.

:

: