05 d’octubre 2010

per qualsevol que passegi per aquí (no es menja fins demà)


Avui em diu l’amic del TuróParc que fa dies que passeja per aquí i només hi troba apologia del meu pensament polític...
:
Potser tens raó Paseante, potser sí. Ara, saps? Jo de política no en sé gens, o en tot cas, crec saber només el que visc i llegeixo, que ja se sap que ens diuen el que volen, i el que no, s’ho callen, i remenen les garrofes i la vida de tots segons la intenció de qui té la vara del poder.
:
Hi ha qui diu que tots són iguals. Jo no ho crec pas, hi ha persones que quan poden exercir algun càrrec, sigui quin sigui, treuen el millor de si mateixes, i d’altres el pitjor. Hi ha qui al cap de poc sucumbeix a les pressions i hi ha qui sap trampejar els adversaris i mantenir certa dignitat. I és que la política, ara mateix, no és un camp on puguin exercir gaires persones dignes.
:
Però el que jo sovint expresso, potser massa rabiosament, és conseqüència de la impotència de creure que el món ha d’anar d’una altra manera, i que els qui podrien de veritat encetar camins de canvi, (en tenen la possibilitat, les eines, el càrrec i exerceixen posicions de poder) no són dignes d’anar al capdavant d'un poble, d’un país.

:
No en són dignes perquè obliden justament els més febles, els més dèbils, els més necessitats de suport i d’ajut. I aquest pensament s’està extenent com una taca d’oli cap a tots els camps. Invertir i treballar per allò o per aquells que hom creu que tenen perspectives d’èxit. I deixar que la resta vagin nedant a la seva sort. per evitar el naufragi. I si s’hi queden és que s’ho han buscat.
:
Posem-hi empreses, posem-hi persones. Avui ho he escoltat a la ràdio en un debat sobre economia global. Només invertir i ajudar les grans empreses que asseguren l’èxit (Niño Becerra, burro, coi)

:

Us imagineu que jo, i perdoneu que personalitzi, quan m’arriben els alumnes, em mirés i agombolés amb tota mena de suports i incentius i recursos els qui ofereixen possibilitats per la seva ment privilegiada? Allò dels ben dotats i els camins encarrilats ja des de petits o jovenets...

:

Posem-hi que qualsevol de vosaltres és pare o mare d’algú que, ai, sembla que no sobresurt en gaire res, i treballs a anar seguint. Aquests, els qui volen i hi posen el que tenen, o els qui han tingut la mala sort de néixer amb alguna mancança, s’han d’obviar i senzillament, que arribin on puguin? Doncs no. La dignitat, el dret a rebre segons les pròpies necessitats i aprendre el màxim possible el tenen tots, però tots sense excepció. Som o no éssers humans? Tenim o no tenim dret a aprendre, a créixer i viure i treballar dignament? Compte que, tonta tonta, no en sóc, ja sé que hi ha qui s'ho passa tot pel folre. Però magre excusa per justificar accions deshonestes o injustes. I és deshonest i és injust no atendre de manera equitativa tothom qui ho necessita.
:
Llavors sorgeix, sovint de la ràbia, la violència. I qui ens l’ensenya? Com deia algú, hi ha una violència que no es diu i que constantment es sofreix.
:

Violència és deixar sense acabar estudis milers de nois i noies, violència és deixar al carrer milers i milers de treballadors, violència és robar a qui menys té, per què? per arribar a ser el més ric del cementiri?
De vegades, segons quines ràbies, segons quines accions, són autodefensa. No en sabem més.


:


I, per cert, ja ho he provat, d'aprendre a aguantar i resistir i també de vegades, moltes vegades callar, durant els 56 anys que demà faré! Però tampoc en sé més.




21 comentaris:

Clidice ha dit...

per molts anys guapa :) la resta, bé, per un dia descansa-la :)

novesflors ha dit...

FELICITATS!!!
Demà, si puc, vindré a tastar la tarta.
Per molts anys.

kika ha dit...

per molts anys, i endavant tal com vas, que segur que és un molt bon camí!

Edurne ha dit...

Per molts anys! FELICITATS, molts FELICITATS!

ZORIONAK eta urte askotarako!

Muxutxuak!
Petonets i abraçades!

Nerim ha dit...

Muchisimas felicidades. 56, ¿que joven eres! te llevo unos cuantos. La tarta me ha tentado, pero respeto tu mandado, así que me pasaré mañana a recoger mi trozo, que por cierto le he puesto nombre, ya sabes, por aquello de la reserva.

De nuevo muchas felicidades, zorionak.

Vicicle ha dit...

Per molts anys, Zel. Una neboda meua els fa despús-demà. Vint-i-un, com tu. Al capdavall l'únic que sabem fer és apologia de nosaltres mateixos. I què? Un petó molt fort.

vpamies ha dit...

56 anys magnífics! Per molts anys!

Pere ha dit...

El maig 1968 tu tenies 14 anys.
Ja saps que deien. "Demandez l'impossible" (Demaneu l'impossible) i no va ser possible que canviessin moltes coses, però tot allò es va mitificar i està molt bé.
Tu ha vegades demanes l'impossible i també està molt bé.
Que tinguis un feliç aniversari i que siguis eternament jove.

Bona nit Zel.

Carme ha dit...

Per molts anys, Zel! Passaré demà a menjar pastís!

barbollaire ha dit...

Per molts anys, nina estimada!!!

un cabaset de petons dolços!

:¬)***

Ferran ha dit...

Ets genial, Zel; m'encantes i sóc feliç de poder llegir sempre les teves reflexions. Visca internet! Visca la catosfera, coi!!

I... ei... HERZLICHEN GLÜCKWUNSCH ZUM GEBURTSTAG!!!! *





* Sí, que per molts anys, guapíssima :-)

Albert B. i R. ha dit...

Primer de tot, moltes felicitats!
Sobre el tema de la violència, n'hi ha alguns que l'exerceixen només per diversió, no com a resposta social a res. Alguns d'aquests "anti-sistema" són fills de casa bona. Per a posar un exemple, el mateix fill del Montilla va ser enganxat destrossant uan cabina telefònica.
Per desgràcia, els bons polítics, que n'hi ha, els costa arribar a dalt. Hi ha molts interessos econòmics, grans corporacions que realment són qui manen i que usen els polítics com a titelles. Un bon polític ha de ser capaç de plantar-los cara, i això no és gens fàcil.

garbi24 ha dit...

per molts anys Zel...no cal que canviis a nosaltres ens agrades així.....dema farem un mos...;)

gatot ha dit...

una cosa tant simple i tant sovint oblidada: els drets humans.

et sento propera, molt, quan parles -escrius- com avui; és cert que a vegades la ràbia per la injustícia ens fa expressar-nos poc pedagògicament... som humans!

però és important, penso, si més no plantejar-nos si el "discurs" que ens venen quasi regalat (xenofòbia, miseriofòbia, excel·lència, competitivitat, propietat intelectual i crematística i immobiliària i acaparament...) té algun sentit o només es basa en estimular el més indigne dels humans...

un discurs que sembla lògic sempre que no ens toqui d'aprop; has posat exemples prou clars. No es pot matar tot el que és gras. Ni privar de possibilitats a qui no té eines, mitjans o formació.

I mentres, tothom fent volar coloms que a l'Àfrica se'ls ha d'ensenyar a pescar en lloc de donar-los peix.

I aquí? qui ensenya a pescar als d'aquí? qui els hi dona la possibilitat de fer-ho?

Ens falta molta humanitat. Pels d'aquí i pels de fora. Potser n'anirem aprenent mica en mica.

No et felicito els anys. Et felicito els dies. Els instants. Les ganes de viure i les ganes de revoltar-te. Petonassos.

Jordi Casanovas ha dit...

Per molts anys Zel. Una abraçada des del Montseny.

el paseante ha dit...

Per molts anys. Avui no és dia per barallar-me amb tu. Potser demà? Que tinguis un dia xulo, tranquil, amb petits regals, amb la teva gent.

Vicent ha dit...

Violència és només agredir verbal o físicament, i a sobre de tot matar, injustícia és explotar, dels cinc discursos humans, necessaris, el capitalista s'encarrega de produir, l'histèric de queixar-se i fer la revolució, el de l'amo de manar o fer política, l'universitari de crear teories per a fer un edifici del saber i el de l'analista analitzar la realitat i estar en ella més intensament que cap altre, en aquest és en el que jo estic normalment, tot i que tots estem més o menys en tots cinc.
La realitat no és tan fàcil com veure bons o dolents, és més complicada i tots hi diguem la nostra, el que cal és equilibri, els zen i els lacanians han d'ensenyar-nos molt, de dignitat, de coratge i de mansuetud.

Vinga una salutació cordial de Vicent.

AlfredRussel ha dit...

Moltes felicitats, Zel! Una abraçada des d'Alcoi (i, per favor, no deixes d'espolsar-nos les consciències: un punt de ràbia va d'allò més bé en aquests temps d'impúdica apatia...)

Anònim ha dit...

HO FAS MOLT BE,NI CAS,TU A LA TEVA I A QUI NO L'AGRADI QUE NO VISITI EL TEU BLOG.
DEMA TORNARE A PASSAR,EL PASTIS FA UNA PAXOCA¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BCN.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que sigui per molts anys, combativa Zel!
El senyor Niño Becerra (que veig que no és sant de la teva devoció), no participa aquí:
http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=27205

Reitero, feliç aniversari.

Arare ha dit...

Per molts anys, reina mora! (ara mateix som igualetes, però el dia 11 jo tindré un anyet més que tu)

si no existissis t'hauríem d'inventar, Zel!