04 d’octubre 2010

un record de les itineràncies...


Cadena i jou
s’aferren al seu coll,

insubmís

no deixarà la seva terra,
ni el tros de cel que albira...

valent
més s’estima perdre la sang a doll
que no pas la llibertat del pensament...
es sap lliure en la presó de d’altres pàtries
estreny el puny,
mossega cec
la pell del seu cos calent

Enllà de les fosques baluernes
sap que té Orió, i el seu cinyell.


El pensament es fa desig,
més tard present,
a la mà i al cor l’espasa de llum
que el manté lúcid.

4 comentaris:

el paseante ha dit...

Fa dies que et llegeixo i no sé què dir-te. Només hi trobo apologia del teu pensament polític. Aisss.

Carme ha dit...

M'agrada recordar les Itineràncies. Habitualment són tan "actives" i apressades que crec que no tinc temps de gaudir de tots els poemes. Aquí, com al Noves Flors, m'agrada retrobar-les. Gràcies

rebaixes ha dit...

el record de moments que hem passat, que hem escrit, que hem...
pot reconfortar-nos i analitzar amb prestesa el que varem fer, el que va succeir... Jo he de recordar tant per poder viure ?
Si al menys, com un llibre, el record el tinguessin a la ma.
Ahir em vas ajudar per que avui tingui el teu record escrit a ma.
Un petonàs. Anton.

Albanta ha dit...

Valent, valent amb majúscules!!!