què miren amb tanta afició?
a veure si sense anar més avall ho podeu endevinar...
vaaaaaaaaaaa, ja us ho dic!
miren angules!
Una veritable sorpresa, aquests menuts ja han fet milers de quilòmetres a través de l'oceà, petitones com semblen, tenen uns tres anys de vida, i arriben a la classe directament des de la gola del riu Ter, preparades per anar amunt i fer-se anguiles grosses en poc temps. Aquestes no, aquestes faran un altre viatge.
avui, angules a la classe.
(jo no en menjaria ni boja)
8 comentaris:
Pensava que això de portar el pare d'un nen de la classe a explicar el que fa (per vergonya del nen) només passava a les pel·lícules americanes...
Uix, Xexu, ha anat a l'inrevés, el nen ha fet venir el seu pare!!! Amb tots els estris, mapes, papers i s'ha quedat tota la tarda ajudant-nos, què vols, i deia que era tímid....
Doncs sí senyor! Un nen orgullós del seu pare! Això és ben bonic.
I no et varen gastar alguna broma la menudalla, tal com ho veig jo algú podria fer-ho servir per cinturó... Anton.
i lo cares que les fan pagar.....no els hi trobo el què
Anda que no deuen haver flipat ni res, les criatures!
ps: m'acabo de fixar que a la foto del teu fill amb samarreta (l'Arnau, suposo), si la vista no em falla que tot podria ser, hi surt en Mauri, hehe... Res, una xorrada però m'ha fet gràcia veure'l a través de l'Ara mateix :)
Petonets, guapa.
À mi les anguiles no m'agraden! Quan era nen no recordo haver fet una classe així de divertida!
Ais, em penso que la canalla hauria preferit una classe de matemàtiques. D'aquelles complicades, complicades :-)
Publica un comentari a l'entrada