20 d’octubre 2010

legislatures de prohibició

Res a dir. Sabeu que rondinaré perquè fumo. Que em deixin un raconet.
Però... com deia un avui, a la discoteca, fora fum, ah, això sí, mam a dojo, engatats, borratxos perduts i apa, això es veu que no mata ni a un mateix ni als altres... I la beguda, que no dóna mal exemple? Qualsevol es carrega el benefici de l'alcohol...
I, a més de tancar diaris, censurar declaracions, ofegar manifestacions, prohibir tot allò que els passa pels pebrots, ja seria hora que prohibissin coses com ara,
-la indecència, la violència, l'engany i l'amagar informacions que no els convenen
-el furt legal
-l'esclafar els pocs drets que ens queden
-l'evasió de capital i els paradisos fiscals
-d'una punyetera vegada el maltractament als infants i les dones
-l'agressió sovint gratuïta de les policies
-l'abandó de la gent gran
-la misèria dels qui no poden ingressar res ni tenen cap oferta de feina digna
-l'ostentació de la riquesa
-els sous i càrrecs vitalicis
-el menyspreu als treballadors (esclavatge?)
... i plego, que la llista no s'acaba mai... i és que hi ha coses que són ben fàcils de prohibir i controlar, però amb les lacres eternes, qui s'atreveix?

9 comentaris:

Missis ha dit...

Em sap greu però avui no acabaré d'estar d'acord amb tu. Si bé tens tota la raó en el reguitzell d'històries que expliques que són absolutament censurables, jo estic molt content i ja fa molt temps que esperava i desitjava la prohibició de fumar a tots els espais públics. Ho sento, prou fum! Així de simple si vols, però estic molt fart d'aguantar les carboneres que circulen per aquest món empestant roba, cabells, parets, menjars, refrescs, cafès, taules, terres, etc

kika ha dit...

molt ben dit, zel!
són uns covards!

Mortadel.la ha dit...

T'he deixat una petita cosa al meu blog, Zel.
Per una altra banda penso exactament igual que tu.
Posats a treure que treguin estancs! Dubto que ho facin.
De pudor en fan els fumadors i els alcohòlics.

Punt Petit ha dit...

De pas també que prohibeixin les "fumeres" del cotxes , etc.
De les fàbriques de pruductes químics, nuclears, incineradores, etc.
I els jets privats, limousines,iots de politics i tota aquesta fauna mediàtica que malgasten els diners públics de tots nosaltres.

sànset i utnoa ha dit...

Si no volen que fumem que prohibeixin el tabac. Si no ho fan, senyal que els va bé.

Que hi farem, els fumadors estem entre els pitjors criminals. I això que molts ja procurem que el fum no molesti a ningú i en segons quins espais evitem encendre'ns el cigarret.

*Sànset*

iaiapunkarra ha dit...

De debò que això ni amb la dictadura, aquests polítics només saben que prohibir i prohibir, colla de fillsdeputa, al final ens prohibiran fumar a casa nostra si hi ha un menor.

Si follessin més potser aniríem tots millor.

Joana ha dit...

Dona... ho sento però jo estic a favor de la prohibició de fumar en llocs públics, és molt desagradable arribar a casa fent pudor sense haver fet ni una "caladeta".
No t'enfadis eehh.

onatge ha dit...

Hola zel estic totalment d'acord amb tu, nosaltres tenim la força de prohibir tot el que dius i alguna cosa més, molt aviat vindran unes eleccions..., el que passa que no hi ha practicament alternativa..., però de vegades sortim del foc per carue a les brasses...

Des del far una abraçada sense prohibició.
onatge

La lectora corrent ha dit...

Aquí sembla que hi ha divisió d'opinions. Jo estic a favor de la prohibició en els espais públics i que per fi s'hagin adonat que una llei descafeïnada serveix de molt poc. El problema és que no van voler arriscar-se fa alguns anys, quan van fer la primera llei.

A mi no em passa com a la Joana perquè tinc un sensibilitat especial al fum, que de seguida m'irrita les mucoses, i no puc estar-me en llocs on es fumi, i la pudor del fum de tabac que impregna cabells i roba de les persones fumadores --actives i passives-- em molesta molt. El cas és que molta gent fumadora creu que els qui no suportem el fum estem plens de manies. Deixant a banda el perjudici per a la salut --també dels fumadors passius--, les persones fumadores no solen adonar-se de l'olor perquè hi conviuen contínuament i ja hi estan acostumades.

Tinc amigues a les quals m'estimo molt, però he anat deixant de sortir amb elles perquè no vull que se sentin obligades a no fumar si jo hi sóc.