M’assereno, lamentant
tants desassossecs pèrfids, indòmits...
-l’esgarip d’ahir, els clams,
ràbia, i el plor allargassats massa temps-
Avui dormiré serenament,
pols efímer d’oblit
No és un èxit personal
no puc vantar-me’n,
cap triomf ni valentia, només química.
Però ni així puc escapar del meu destí
en la inconsciència induïda
veig més enllà.
rancuniós, inmisericorde,
tants desassossecs pèrfids, indòmits...
-l’esgarip d’ahir, els clams,
ràbia, i el plor allargassats massa temps-
Avui dormiré serenament,
pols efímer d’oblit
No és un èxit personal
no puc vantar-me’n,
cap triomf ni valentia, només química.
Però ni així puc escapar del meu destí
en la inconsciència induïda
veig més enllà.
rancuniós, inmisericorde,
el somni em porta més cruesa.
.
(dos anys demà, i encara és ara, et veig, sento
els teus ulls entelats volent mirar-me,
hi ets sempre, papa, t'estimo)
12 comentaris:
A l'abril vaig tenir la pèrdua i li vaig fer aquest poema.
VÉS A L'AIGUA
Toc-toc, sóc jo.
Puc impedir-te l'entrada?
Doncs acompanya'l.
Salut i Terra
Ja saps que t'entenc molt bé, zel.
Una abraçada ben tendra en aquests dies grisos.
una abraçada
Ja sé que el silenci és dur..., però Ell t'escolta.
Des del far una abraçada.
onatge
una abraçada forta, Zel...
Una abraçada també des de la distància, Zel. Ben forta.
ànims i una forta abraçada.....ell no li agradaria veure com estàs trista.
Siempre que te leo, recuerdo cuando escribiste llorando tan gran pérdida. Desde aquel día te hiciste más grande para mí, más real.
Un fuerte abrazo.
Pd. Voy a hacer una visita a mi madre, donde reposan sus restos, me reconforta hacerlo de tanto en tanto.
Una abraçada... avui és dia per acompanyar-nos de les pèrdues... per recordar junts.
Una abraçada zel! el meu va traspassar ja fa tres anys; no s'oblida mai i l'enyor hi és
Una abraçada, zel.
Serà que en novembre porta pèrdues.
Per a mi és un mes especialment difícilot. La mare en fa dinou, el pare quinze. I ambdós pèrdues de tardor.
Un petó!
un petó zel!
Publica un comentari a l'entrada