31 d’octubre 2010

males hores



M’assereno, lamentant
tants desassossecs pèrfids, indòmits...
-l’esgarip d’ahir, els clams,
ràbia, i el plor allargassats massa temps-
Avui dormiré serenament,
pols efímer d’oblit
No és un èxit personal
no puc vantar-me’n,
cap triomf ni valentia, només química.
Però ni així puc escapar del meu destí
en la inconsciència induïda
veig més enllà.
rancuniós, inmisericorde,
el somni em porta més cruesa.
.
(dos anys demà, i encara és ara, et veig, sento
els teus ulls entelats volent mirar-me,
hi ets sempre, papa, t'estimo)

12 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

A l'abril vaig tenir la pèrdua i li vaig fer aquest poema.

VÉS A L'AIGUA

Toc-toc, sóc jo.
Puc impedir-te l'entrada?
Doncs acompanya'l.

Salut i Terra

Kudifamily ha dit...

Ja saps que t'entenc molt bé, zel.
Una abraçada ben tendra en aquests dies grisos.

Jesús M. Tibau ha dit...

una abraçada

onatge ha dit...

Ja sé que el silenci és dur..., però Ell t'escolta.

Des del far una abraçada.
onatge

nimue ha dit...

una abraçada forta, Zel...

Ferran Porta ha dit...

Una abraçada també des de la distància, Zel. Ben forta.

Garbí24 ha dit...

ànims i una forta abraçada.....ell no li agradaria veure com estàs trista.

Mateo Bellido ha dit...

Siempre que te leo, recuerdo cuando escribiste llorando tan gran pérdida. Desde aquel día te hiciste más grande para mí, más real.
Un fuerte abrazo.
Pd. Voy a hacer una visita a mi madre, donde reposan sus restos, me reconforta hacerlo de tanto en tanto.

Carme Rosanas ha dit...

Una abraçada... avui és dia per acompanyar-nos de les pèrdues... per recordar junts.

Elfreelang ha dit...

Una abraçada zel! el meu va traspassar ja fa tres anys; no s'oblida mai i l'enyor hi és

fanal blau ha dit...

Una abraçada, zel.
Serà que en novembre porta pèrdues.
Per a mi és un mes especialment difícilot. La mare en fa dinou, el pare quinze. I ambdós pèrdues de tardor.
Un petó!

mar ha dit...

un petó zel!