Qui molt bé exerceix el seu dret a opinar, que això és casa vostra, em diu que això de carregar-se el sistema no és bo, ben al contrari.
Sento discrepar. Posats a dir i opinar, ni aquesta constitució que molts no respectem ens garanteix res, altra vegada, ben al contrari.
Tenim dret a una feina digna, un lloc de treball i una protecció de part de l'estat cap als més desfavorits, això diu la Constitució. Si la llegim bé, fins arriba a garantir que ningú s'aprofitarà del dèbil en àmbits personals.
I què passa? Els poders que haurien de ser garants i fer respectar aquests drets, se'l passen pel darrera. i defensen just altra vegada ben al contrari.
I doncs, en aquests moments, només ens queda la desobediència civil. Callar és atorgar. I ja estem prou sagnats.
8 comentaris:
El dia que els polítics dels països dits democràtics varen decidir passar-se pel darrere, com tu dius, les reivindicacions que ells mateix promulgaven va nàixer l'esclau contemporani que es defineix per clamar al desert, com els de sempre. Abans, el poder s'heretava per via sanguínia, hui en dia depèn dels calés. Però la conseqüència última és sempre la mateixa: quina quantitat de por li puc ficar als altres en el cos. Tan simple i primitiu com açò.
Crec que haurem de trixar el Trichet dels collons
Per al·lusions! (m'agrada entrar en aquests debats).
Està clar que el sistema té moltes falles, moltíssimes. D'altra banda, quin sistema no en té?. El comunisme, per exemple, és teòricament perfecte llevat que s'oblida d'un petit detall, ha de ser implementat per els homes... i aquí rau la seva gran fallada. La persona humana, quan implementa els ideals polítics (els que siguin), perfectes sobre el paper, fallen com una escopeta de fira perquè no contemplen que l'home és avar, maliciós quan cal, cagadubtes, venjatiu, etc etc.
Així que, ens trobem avui en dia amb el sistema que tenim, ni millor ni pitjor que d'altres, però implementat per humans, i per tant, amb fallades monstruoses a l'hora de posar-lo en pràctica.
I jo, enmig de tot això, maldo per anar tirant endavant essent responsable, complint lleis i normatives (les escrites i les no escrites, les de bona educació). Abans de fer res i tirar una cosa endavant m'informo per a saber com ho he de fer per a no saltar-me passos ni gent ni normatives a la brava. Visc en un món imperfecte, però treballo per a millorar-lo, almenys en la meva modesta parcel·leta. Respecto i intento respectar.
Esbotzar-ho tot... és una opció, però a gent com jo mateix no em sembla bé. El món ja és ple de cara-dures i suposats anarquistes que s'ho passen tot per el forro dels coll.... Si seguim tots aquesta manera de fer ja podem començar a córrer que la màxima que es farà general serà aquella que diu "el darrer que apagui el llum"!.
I jo no vull això. És un camí difícil, però segueixo creient en que la responsabilitat cap a un mateix, cap a l'altre, cap al país propi i cap a la Terra són el camí encertat.
Sempre hi haurà imperfeccions, però passar a l'anarquia és una victòria del desgavell i la disbauxa.
Bé, jo també procuro seguir les normes,ser responsable i vigilar de no trepitjar el dret dels altres, però això poc té a veure amb el que fan amb nosaltres com a grup social, no n'estem tips ja de tant menyspreu?
Tens raó, Zel. És indignant i tot plegat ens deixa fora de joc. Certament, ja n'estem tips de tot aquest menyspreu.
La Constitució espanyola només defensa els espanyols. Nosaltres no hi pintem res aquí. Fins que no tinguem un estat propi, amb les nostres lleis i les nostres normes, serem menystinguts. Ja és hora que, almenys nosaltres, creiem una miqueta més en "NOSALTRES".
En el tema de la corona la constitució ja es sexista. a partir d'aquí anem fent.
No entenc per quin motiu els espanta tant modificar, modernitzar, actuañitzar, aquesta, ja vella, constitució.
Publica un comentari a l'entrada