Amb les reformes a l'escola (ja se sap, no hi ha res etern), el guix, l'esborrador i la pissarra fosca, van anar a parar a un contenidor... (no, la pissarra no hi cabia).
.
El guix, però, va caure pel cantó del contenidor, en un moment de distracció (quan volien tant sí com no fer entrar la pissarra)
.
El guix va fer un parell de saltirons, i va començar a escriure (tranquil i sense censura, per fi)
.
"A la vida el més important és..."
.
-ÉS QUÈ? - va cridar l'esborrador des de dalt tot caient.
.
" ...L' ALEGRIA", va escriure el guix.
.
I, lliure, hi va afegir un signe d'admiració, i un altre, i un altre i encara un altre...
(adaptació d'un conte de Franz Hohler)
7 comentaris:
quin conte més bonic!
a més de conte, millor no oblidar-nos-en!
petons, mestra!
:)
El dia en què els ordinadors substitueixin les pissarres i el guix, els homes perdran la bellesa del gest i el llenguatge del cos ...
I quan no hi hagi llum es tornaran analfabets.
Bona nit Zel.
Són molt i molt macos aquests contes i les teves adaptacions!
Sigueu com el guix, va dir ella. I els esborradors van començar a tremolar.
A mi m'exalta el nou i m'enamora el vell. I sempre per si falla la gran modernitat pla B i C
Un conte molt tendre...i entranyable ara en tot cas qui va a para cap a contenidors són teclats vells, i peces de PC....el guix no depèn de bateries ni xarxes...
Pura saviesa guixaire!
Publica un comentari a l'entrada