No s'hauria de fer cap valoració sense esperar a veure com es desenvolupen els projectes, però, acabant de llegir l'entrevista a la Vanguàrdia, no em puc estar de dir un parell de coses que em fan sentir esperança (i ja sabeu que de convergent no en tinc res)
.
.
-Revisar la distribució horària dels alumnes de Primària, fonamentalment a primer cicle. Jo hi afegiria que a tota Primària, però ja és un bon inici. La realitat és tal com la diu. Nens i nenes petits que poden arribar a tenir 7 o 8 mestres al llarg de la setmana...
.
Un mestre s'adona de com n'arriba a ser d'important la figura del "tutor" pels nens en aquestes edats. Aclarim-ho bé, pensem en una persona que vagi a fer la seva feina amb il·lusió i bona cara, disposada a aprendre, viure i créixer en experiències amb la seva classe, la seva responsabilitat és gran, però la seguretat d'un referent ferm al davant, fa que els infants es sentin acompanyats i valents per acarar les dificultats, compartir les alegries i emprendre amb empenta i complicitat reptes nous. No sé com s'hauria de fer ben fet, però si que sé del cert és que quantes més hores passes amb ells, més eficaç i fluid és tot. Si més no, ara que fa dos cursos que he recuperat la llibertat deixant el càrrec de Cap d'Estudis, sé molt bé del que parlo, ja no em roben hores per estar amb els nens!
.
.
-Revisar els continguts curriculars. Una altra bona mesura si es fa de la manera que sembla explicar que té al cap. I és que és ben clar. Si ets un mestre que treballes amb llibres d'editorial, te n'adones que el que han fet és anar omplint els temaris sense revisar res.
Han afegit sense mesura donant a cada tema tot el que se suposa que cal afegir per donar resposta a l'aprendre a aprendre (però amb models ja fets, cada tema té el seu mapa conceptual imprès, com si fossim imbècils i no entenguéssim que això s'ha de construir i no mirar!) I també a les competències bàsiques, quan això hauria de ser l'eix de treball.
.
Us asseguro que s'ha de ser un petit Einstein per posar-te un tema de cicle mitjà a les mans i entendre i destriar allò bàsic. Mal explicat, organitzat a manera de l'ESO, amb mil exercicis i preguntes, quadres de tots colors i mil referents als abans i els després. I sovint han fet afegitons sense esbrinar si ja estava dit o no. Que em perdonin, però són, molts, per llençar. Un llibre hauria de ser una eina, i el que és és un trencaclosques. Qui posarà fil a l'agulla amb tanta disbauxa?
:
Aclareixo: Només tenim llibres de mates, un llibre de lectures variades, i uns de treball de comprensió lectora. I encara ens en sobren. El treball també es va construint cada dia, i la feina que cal ja te l'ensenya la realitat de la teva aula. Ets un professional, per això tens una acreditació, i els continguts curriculars els has de tenir al cap i a més, ja són a la llei, caram. Els recursos per aconseguir que la teva realitat d'educador amb un grup concret tingui sortida, es troben, es fan sense problemes. Hi ha recursos arreu! No cal fer comprar "la lletra a pes comprimida", que sovint, un llibre de text és això.
.
Vaja, seguirem parlant... això és el prmer rampell!
10 comentaris:
la veritat és que la senyora Rigau almenys ha fet de mestra, ha estudiat psicologia i crec que també ha estat a secundaria i apart ha fet d'inspectora o sia que com a mínim coneix el tema de primera mà...de moment, i estic encara sorpresa, pinta bé....ja veurem...
Al menys sap de que va, ja es va notar en la seva etapa anterior i, cosa important avui, és força treballadora. Avui són aquestes virtuts que no es prodiguen. Una altra cosa és que li deixin fer les coses, tant 'els seus' com 'els altres', en l'ensenyament es mouen molts interessos, molta ideologia, i moltes teories nefastes. Jo també li tinc respecte, és del millor que hi ha hagut per la conselleria, ara i abans. Pel meu gust, vaja. Perquè a educació sempre hi posen els més frikis, no sé el per què.
És una persona d'experiència en aquest àmbit i que alguna cosa ha de saber. Com deia aquell, cal que les paraules es traspassin als fets.
Pitjor que el que hem tingut no serà, però, ja li donaran a la senyora Rigau les eines necessàries?
Potser anirà millor Educació que no pas Justícia.
esperarem nous capitols
la diferència entre l'esquerra gestionària tripartita sortint i la dreta entrant, és que els primers governen sense manar (gestionen dins dels paràmetres que permet el sistema, La Vanguardia, les finances i l'statu quo econòmic) i els segons, senzillament governen i manen sota els mateixos paràmetres que, a més, els hi encanten de mantenir i -si pot ser- augmentar.
Són lògiques d'alternança dins d'un ordre intocable....
La Rigau, doncs, com el Maragall (hores amunt, hores avall, setmana blanca amunt o avall...), assegurant l'objectiu consubstancial al curs real de les coses: La progresica privatització de l'educació (i de qualsevol cosa que permeti la capitalització infinita de les nostres vides).
M'en fot que pugui semblar apocaliptic, és el relat global del capitalisme i la seva total autonomia en relació a la democràcia de baixa intensitat.
L'educació, senzillament, accelararà el camí iniciat per Maragall.
...els canvis en profunditat i les conquestes socials només tiren endavant si la gent de baix es mobilitza i reinventa i recupera el sentit bàsic de la democràcia lligat a la sobirania escamotejada.
Salut, revolta, cultura i educacio!
La veritat és que pitjor que amb el Maragall no podem pas anar! Estic d'acord amb aquests dos apunts que marques, esperem que en puguem recollir fruits!
Crec que molts mestres estaríem d'acord amb el tipus d'escola que volem, i la majoria partiríem d'idees ben senzilles, com la base d'una bona tutoria, però sembla que com més difícil sigui l'escola, el curriculum i la metodologia millor ho fem. A veure com va tot plegat.
A mi em preocupa la imatge i la "gestió" de l'escola pública, espero que no s'oblidin de nosaltres o acabem convertits amb privades concertades emmascarades.
El problema és que a una gran majoria de país els agrada la mediocritat, per això no parem d'elegir polítics vulgars, que ens van donant sopetes i que només saben aplicar polítiques o bé neoliberals (és a dir, pseu-do feixistes) o bé tan obsoletes que ens hauríem de remontar a mitjans dels anys seixanta del segle passat per trobar models similars, per exemple en infraestructures. Quant a l'educació, hi ha una mena d'aire de retornar a models decimonònics que fa feredat. Sort hi ha de mooooltes mestres que dia a dia lluiten per fer una escola pública de primera línia. Imagineu quina escola tindríem si la mateixa administració no es dediqués sovint a posar pals a les rodes!
M'he fet seguidora teva, tot i que veig que no ets del meu partit... Felicitats per l'èxit del bloc!
Publica un comentari a l'entrada