Ara, tornant d'Itàlia, (potser aparentment) trobo el meu país molt net, molt endreçat, molt polit i bonic...i molt senyalitzat! vorals ben cuidats, poca o nul·la brossa, un goig! Crec que, si tinguéssim el que tenen, tot seria lluent!
.
Uix, allà, uix! A part que ens va sorprendre molt la brutícia i les parets pintades no pas per artistes urbans, en general costa orientar-se, no saps gairebé on vas ni per on anar-hi...
No sé, dic jo, i si els fem una donació de senyals?
.
Vull dir, fa poc a 80, després per promesa electoral barra lliure gairebé, i canvi de senyals, i ara, ai las, per decret dels altres, tornem a reduir, i avui encara sembla que diuen que només provisionalment, apa, tornem a canviar senyals... I la broma de subvencionar el canvi de rodes, quan no paguen el suport a la dependència? Vaja, que ja està bé, però les prioritats, la humanitat per damunt de tot!
.
Avui, llegint no sé quin portal d'opinió, m'ha colpit un comentari, que pel tema, recordo,
"Els excel·lents i de bona família, a la universitat. Els altres, tancats en camps de treball, li posin el nom que li posin, itineraris, professionalització..." Home, a Itàlia, podrien netejar parets...
5 comentaris:
a Itàlia no hi pressupost per la neteja perquè en Berlu... ho necessita per pagar-se les acompanyats que es veu que tot i ser un cavalieri ha de pagar per fotre un clau.
Aquí amb tant de canvi el que busquen es fotrens una ma de multes per exés de velocitat i marejar-nos per que no ens queixem de les coses importants
Prohibir-ho tot el que els pasa pel cap, tant si és necessari com... El cas és distreure el personal i enfangar més als enfangats i fer surar als que no necessiten ni carabasses per nedar i porten el sarró ple de queviures... la llei de l'altre a terra i pujaré la meva que és al contrari i anar fent... que parli el personal que es desfogui i que es cansi fins de renegar de tot...
La bruticia també habita davall del cabell a pesar del xampú...
Callo, qui sap si ho llegeixen i m'envien a rentar-me el cap jo que el cabell no em fa de coixí.
Zel, feia dies que no venia, mira avui m'heu animat a fer una processó de blogs,... De vegades penso que si no fos el contacte amb vosaltres les pasaria canutes, ara, et confeso que tots m'heu donat un copet de ma per que superi l'insuperable. Gràcies,guapa, Zel. Anton.
Ufff, Itàlia és tan...bruta? No sé...ací fa falta molta neteja, però es que allà...mare meua!
De totes formes, això que tens és una primera impressió. Ja voràs com en pocs dies, tot torna a ser com abans.
Un plaer.
Salut.
I és qui no té un all, té una ceba... (pragmatisme català, diuen)
arase m'acut allò de que en todas partes cuecen habas!
Publica un comentari a l'entrada