alimentació cronològica de desequilibri emocional
crusant
cafè amb llet
cafè
qualsevol dinar força digne i equilibrat
cafè
més cafè
crusant o galetes o porqueries vàries
poma o plàtan (fruita del temps)
més plàtan (o fruita)
xocolata/fuet/formatge (segons l'humor)
qualsevol altra porqueria tipus dolç, diga-li magdalena, diga-li donut, diga-li galetes
tot amanit amb cigarrets entremig, poquets fins a les sis, després...millor no dir res.
quan arribo a aquest límit de desastre alimentari, és que el meu cap s'ha perdut. SOS
12 comentaris:
Torna a equilibrar-te que ja veuràs els triglicèrids.....
hi han coses de l'alimentació que s'haurien de declarar com a drogues adictives. Jo estic enganxat als donuts, amb un bon cafè després de......
Veig el forat....i no m'hi puc resistir.
Hauràs de fer la dieta del cucurucho....comer poco i foll.... mucho.
Equilibra't !!!!!!
Uiiii...Relaxa't, mira de visualitzar on vas deixar el cap i corre a buscar-lo!
Ànim, que això també passarà.
Ja som dues, em passa el mareix. Davan l'amargura del món que ens envolta, el cos em demana algo dolç...ho superarem.
Una abraçada.
Ufff...Pinta bé, però no massa recomanable pel doctor, no? Sobretot pel fumar tant com dius. De totes formes, si ho necessites i ho vols...avant. De tant en tant, no fa mal, dona!
Ara, no abuses!!
Millora't! Una abraçada
Quan esmorzava al bar feia cafè amb llet i després cafè (la gent no ho entenia, ves què hi farem!). Quan tenia cafera melita (o com es digui) havia arribat algún vespre amb tremolors a les mans i desconcertat (una mica). Això ja ha passat (al matí ara és mig litre de te). Però ahir vaig comprar un pack de sis donuts! Droga dura, sí, i què? Això també passarà. En aquesta vida, encara que de vegades costi de veure-ho, tot s'acaba convertint en passat.
em sona, em sona! en el meu cas, canvia-li el café per la coca-cola, que porta molt més sucre i imagina't!
lo bo és adonar-te'n. és el primer pas per començar a endreçar el cap.
Tot són moments, aquest també passarà.
Hola Zel,
Aquesta dieta podria anar al nostre amic Àrtur, que se'l veu molt passat.
Per cert, m'ha dit que et donés records.
espero que pugues trobar la manera de cuidar-te una mica. també jo a vegades me desmadro, sobretot amb lo tabac i els cafès.
te canvio una coma per un punt i una lletra de l'última frase, a veure si mos servix: "el meu cap s'ha perdut, COS".
una abraçada, zel
No m'ho crec, que hagis perdut el cap. No m'ho crec de cap manera!!!
Un cafè després del cafè amb llet és "manjar de dioses" ;)
dels donuts i dels cruasans no en parlarem, va, sisplau, no en parlem, vaaaa, noooooo... (salivejo)
en fi... et convido a una cremeta d'api (o és apit?) au, va, nem!
No t'explicaré el que he endrapat jo aquest cap de setmana... buffff, avui mateix trec les cols que tinc a la nevera per sopar!
Publica un comentari a l'entrada