L’avi i el nét caminen per la sorra roenta del sol.
El nin, molt petit, xerroteja,
-au taa ada!
-Sí, hijo, la abuela está rara.
-AU TA ADA! AUA TA AADA!
-Ah, ¿el agua está salada? sí, el agua está salada...
És que els prejudicis ens perden.
de vegades nomes cal que ens escoltin, tan se val el que diguinno creus??
Entenem el que portem dins... una anècdota molt bona, com una metàfora d'altres mals entesos, més complicats.
Ja no recordava què era passar-se per ací. Gràcies.Salutacions
la vida plena de dolç i salat....petonets i com sempre molt bo!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
de vegades nomes cal que ens escoltin, tan se val el que diguin
no creus??
Entenem el que portem dins... una anècdota molt bona, com una metàfora d'altres mals entesos, més complicats.
Ja no recordava què era passar-se per ací. Gràcies.
Salutacions
la vida plena de dolç i salat....
petonets i com sempre molt bo!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada