26 de juny 2011

real


L’avi i el nét caminen per la sorra roenta del sol.


El nin, molt petit, xerroteja,


-au taa ada!


-Sí, hijo, la abuela está rara.


-AU TA ADA! AUA TA AADA!


-Ah, ¿el agua está salada? sí, el agua está salada...


És que els prejudicis ens perden.

4 comentaris:

sargantana ha dit...

de vegades nomes cal que ens escoltin, tan se val el que diguin
no creus??

Carme ha dit...

Entenem el que portem dins... una anècdota molt bona, com una metàfora d'altres mals entesos, més complicats.

Olguen Dalmasas ha dit...

Ja no recordava què era passar-se per ací. Gràcies.

Salutacions

STEVE ha dit...

la vida plena de dolç i salat....
petonets i com sempre molt bo!! ;-)