13 d’agost 2011

Blocs



N'hi ha que diuen que són el terreny de la mediocritat. Algú diu que escriure gairebé cada dia als blocs és com voler estalviar quaranta mil euros amb un euro cada dia. D'altres confonen els blocs amb els xats, com la gimnàsia amb la magnèsia. La majoria dels meus amics es desentenen dels blocs, no hi participen mai, tot i que sé que els hi fan més d'un cop d'ull.

A mi m'han revolucionat la vida, perquè sóc un nervi que no m'agrada de parar mai, i només amb la feina no en tinc pas prou per omplir la meva vida. En tinc tres de personals i dos de comunitaris, però de blocs, sempre en tinc massa poc. Són els meus fills. M'agrada de ser viva en aquest moment. Diuen que s'acabaran i seran substituïts pel Facebook, però mentrestant, a fruir-ne. Amb la tècnica, sembla que no pugui ser, he arribat al meu Lloc.

1 comentari:

zel ha dit...

Diga-li que sí, mentrestant, "que nos quiten lo bailao"...com es deu dir això en català?

Gràcies!