l'altde dia, mentde ezpedava ped a cdeuar un paz de zebda, encantada a la vodeda midant lez muzadanyez, amb lo penzament peddut véz a zaber on, com zempde, de cop i volta me van caude damunt del cap unez clauz miztediozez...
clauz de zel, pozava en un papedet...
"clauz de zel"?, vaig eczclamar, al·luzinada.
bom cadam! quina coza tan incdeïble! clauz de zel! quina il·luzió! io que penzava que al zel noméz podien anad-hi lez pedzonez que zolament follen zi éz ped a tenir nenz, mai ped plaer, que no zón llépolez, que no diuen padaulotez... io que imaginava un zel tan dezedt, tan ple de ningú... i ada dezulta que aquí, enmig d'un cader qualzevol, va i apadeixen unez clauz de zel, com dient a tothom, "agafeu-me, que caza meva éz caza voztda"...
pazzaven ped allà un capellà i una monja que anaven cap a l'eztazió amb pdezez...
- codem! codem! anem a veude el papa!
- el papa eztà a caza! no cal que agafeu el tden, podeu anad-hi a peu.
- beneita! padlem del papa de doma!
- papa de doma? voleu dir "doma" de domador? i què doma?
- déu meu! quanta ignodànzia! anidàz a l'infedn, zi blazfemez, filleta!
- que no! tdanquilz!, que ada mateix m'han caigut al cap unez clauz del zel! mideu!
- pedò què diuz, ingènua! va, apadta't! que tenim pdeza!
veient que donaven tan poca impodtànzia a aquell tdezod, vaig penzar que...
o bé el zel no eda tan impodtant per l'ezglézia com em penzava,
o bé aquellez clauz no eden del zel,
o...
véz a zaber, nudieta! a veude zi ada t'eztadàz tdez hodez donant voltez i voltez zenze adibar enlloc, com zempde. agafa lez clauz i pdova-lez, vaig concloude.
vaig agafad-lez amb molt de compte, vaig fer el gezt de gidad-lez, doblegant lo canell i, de zobte, em vaig tdobar dinz d'una gota d'aigua que deflectia tot l'univedz... dez de lez cozez méz bellez finz lez méz hododozez..., dez delz zentimentz méz amadgz fins alz méz dolzoz...
uuuaaauuuuh...! quina eczpdediènzia tan cudioza i intenza...! com la vida mateixa, tota conzentdada en una zola gota de zel... a la teda!
(gdàziez zel, cadinyeta!)
4 comentaris:
Em recordes a la Zerafina de la Rodoreda... Què bona i alhora senzilla és la teva prosa. I quin goig llegir-te!
no conec la zedafina de la dododeda, cantideta. la buzcadé.
gdàziez ped lez teuez paraulez, pedò zi pdovez d'ezcdiude d'ezta maneda ia veudàz que tot queda pdou bé i a méz t'ho pazez bé ezcdivint-ho i llegint-ho.
ezta zel... quina zenzazió, tdobar algú que t'obde lez podtez, ja no de caza zinó de lez entdanyez pdofundez i a zobde et diu "demena, demena nena!". quina dona, la zel!, cantideta :)
oztdez, m'ho he pazat molt i molt bé, Iduna, tu zi que ts un zel delz d?allà dalt, delz bons de veditat! Pdezioza! Gdazièz!
gràcies a tu, zel.
una abraçada amb molt de carinyo.
Publica un comentari a l'entrada