Compartir... [ara ja ho pots publicar ;) ]

Que et convidin a escriure en un blog que no és el teu és al mateix temps, un honor i una responsabilitat. Participar activament - ni que sigui amb un sol apunt- amb una persona tan compromesa com és la Zel, em fa certa por, jo que ja fa temps que vaig deixar de comprometre'm... potser fa anys, que gran part dels temes que em treuen la son me'ls empasso i no els projecto al meu blog. Potser perquè sóc una covarda, potser perquè no em sento capaç de posar en paraules una indignació compartida amb tanta gent...

Sigui com sigui, a ca la Zel m'hi sento segura, perquè compartim idees, en tants aspectes! Quan llegeixo - per exemple- el que fa amb els seus nens a classe, no solament recordo la meva etapa de mestra sinó que desitjo tornar-me petita, petita i tornar a l'escola: a la seva classe!!!

Moltes gràcies, Zel, estimada, per aquest regal. I moltíssimes felicitats per aquests quatre anys de blog que esperem que siguin mooooooooolts més.

Tinc la vènia, per dedicar-te una cançó?

Doncs... ja que compartim tantes coses, ja que aquest any hem estat totes dues a ses illes... per què no el bell poema de Costa i Llobera, cantat per la Maria del Mar?

"Lo pi de Formentor".

Per tu i per tots els teus lectors i lectores, amiga!

Gràcies per ser-hi!