De llum i escalfor...

Veieu aquella taca de llum, càlida, sota el núvol?

Doncs, sempre, sempre, sempre que passejo per aquesta casa, fins i tot els dies que la mestressa està més emprenyada, o ""intransigent"" (es veuen bé les cometes?), o indignada, o ... trobo allà al fons de les seves paraules, en aquell racó on es guarda la bota de vi bo, el color i l'escalfor d'una persona que és pur sentiment.

Tal vegada amb un toc d'eixelebrament (potser la tramuntana té alguna cosa a dir al respecte). Però qui pot dubtar de la seva tendresa? No heu vist com parla dels "seus" nens?

I jo, que he tingut la sort que em deixés paraules dolces a les meves cases, us puc assegurar que té poesia al dins (qui sap si, fins i tot, més de la que voldria reconèixer... ;¬P)

Però com ja li vaig dir un cop:

M’acullo a l’ombra perfumada
del teu ésser,
protegit per les espines
que desperten la consciencia.

Fràgil força mostrant-nos camins.
Vibració energètica
generant vitalitats colpidores.

Dolcesa somniadora
de paraules càlides,
directes, sinceres.

Vius la vida, ara mateix,
amarant-te amb les seves
paradoxes;
que processes i recicles
per desvetllar les raons
que ens alliberin de les foscors arcanes.

Esclat de llum en les teves paraules.

Gràcies, Roser...