L'any 1996, en una carta (de les d'abans, amb sobre i segell) rebuda des de Gasteiz, em van fer descobrir aquesta poesia del poeta vasc Gabriel Aresti.
En aquests quinze anys d'ençà algunes persones (poquíssimes), en coincidir amb elles en diverses circumstàncies, m'han fet recordar i rememorar els seus versos.
Tu, Zel, has estat la darrera d'aquestes persones que m'ha transportat immediatament cap als versos d'Aresti...
NIRE AITAREN ETXEA
Nire aitaren etxea
defendituko dut.
Otsoen kontra,
sikatearen kontra,
lukurreiaren kontra,
justiziaren kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.
Galduko ditut
aziendak,
soloak,
pinudiak;
galduko ditut
korrituak,
errenteak,
interesak,
baina nire aitaren etxea defendituko dut.
Harmak kenduko dizkidate,
eta eskuarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
eskuak ebakiko dizkidate,
eta besoarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
sorbaldik gabe,
bularrik gabe
utziko naute,
eta arimarekin defendituko dut
nire aitaren etxea.
Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.
defendituko dut.
Otsoen kontra,
sikatearen kontra,
lukurreiaren kontra,
justiziaren kontra,
defenditu
eginen dut
nire aitaren etxea.
Galduko ditut
aziendak,
soloak,
pinudiak;
galduko ditut
korrituak,
errenteak,
interesak,
baina nire aitaren etxea defendituko dut.
Harmak kenduko dizkidate,
eta eskuarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
eskuak ebakiko dizkidate,
eta besoarekin defendituko dut
nire aitaren etxea;
besorik gabe,
sorbaldik gabe,
bularrik gabe
utziko naute,
eta arimarekin defendituko dut
nire aitaren etxea.
Ni hilen naiz,
nire arima galduko da,
nire askazia galduko da,
baina nire aitaren etxeak
iraunen du
zutik.
LA CASA DE MI PADRE
(traducció del propi poeta Gabriel Aresti)
Defenderé
la casa de mi padre.
Contra los lobos,
contra la sequía,
contra la usura,
contra la justicia,
defenderé
la casa
de mi padre.
Perderé
los ganados,
los huertos,
los pinares;
perderé
los intereses,
las rentas,
los dividendos,
pero defenderé la casa de mi padre.
Me quitarán las armas
y con las manos defenderé
la casa de mi padre;
me cortarán las manos
y con los brazos defenderé
la casa de mi padre;
me dejarán
sin brazos,
sin hombros
y sin pechos,
y con el alma defenderé
la casa de mi padre.
Me moriré,
se perderá mi alma,
se perderá mi prole,
pero la casa de mi padre
seguirá
en pie.
Contra los lobos,
contra la sequía,
contra la usura,
contra la justicia,
defenderé
la casa
de mi padre.
Perderé
los ganados,
los huertos,
los pinares;
perderé
los intereses,
las rentas,
los dividendos,
pero defenderé la casa de mi padre.
Me quitarán las armas
y con las manos defenderé
la casa de mi padre;
me cortarán las manos
y con los brazos defenderé
la casa de mi padre;
me dejarán
sin brazos,
sin hombros
y sin pechos,
y con el alma defenderé
la casa de mi padre.
Me moriré,
se perderá mi alma,
se perderá mi prole,
pero la casa de mi padre
seguirá
en pie.
2 comentaris:
Ostres, una altra vegada que ploro, però, alhora, quin himne, porquet, quin himne!
Jo no sé si seria prou valenta, però el sentiment, el sentiment l'entenc tan bé, tant i tant... llàstima de quan ens ataquen sentiments d'impotència. No podem evitar sentir pena, molta pena, sovint frustració...
És una gran, molt gran contribució, en gaudirem tots! Moltes gràcies, ens has deixaT UN TRESOR...
Molt i molt content que m'hagis convidat a participar en aquesta magnífica iniciativa del teu blog.
Moltes gràcies per les teves boniques paraules.
La frustració és molt i molt decebedora (ja saps que algun cop l'he expressat precisament en el teu blog...) però paraules colpidores com aquestes, escrites amb aquest sentiment ens han d'ajudar a seguir endavant.
I, com he dit, crec que tu podries ser perfectament la protagonista d'aquesta poesia.
Un potxó ben gros Zel i per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada