Dedicat a tots els que pensem que sort de l'humor, esbandeix baralles, paraules, i dibuixa realitats possibles per poder-hi lluitar amb dignitat, si és que encara hi som a temps...Tot i que... per molts no és una qüestió que faci riure.
Tot i que... sempre hi ha maneres d'ajudar i treballar per arreglar problemes com aquest, perseguim el frau fiscal, busquem una política fiscal justa, fem que pagui cadascú pel que té i pot pagar, controlem els qui juguen amb la nostra seguretat, no oblidem els qui no tenen res de res, comencem per ajudar qui més ho necessita, no pas per salvar els mobles dels prohoms... fixeu-vos, hi ha molta gent que va passant d'un càrrec a l'altre, d'un despatx a un altre... fem neteja?
6 comentaris:
Tens raó, Zel, tot i que no és una qüestió que faci cap gràcia, el sentit de l'humor és quelcom que sempre ajuda :-)
I també estic totalment d'acord en això del frau fiscal... No crec jo que sigui tan difícil controlar bé grans empreses, grans fortunes per assegurar-se que paguen fins al darrer cèntim del que els toca pagar... i si no ho fan, que els hi caigui al damunt tot el pes de la llei!!
I d'acord també en ajudar qui més ho necessita... a tot arreu, aquí a casa nostra i a tot el món, que jo no sé què passa amb Somàlia que sembla que la gent ja està acostumada a que allí "es moren de gana".
Una abraçada, Zel.
Aquests acudits ens fan gràcia, però són d'humor negre. Ens ho prenem a broma, i millor així, però la situació és realment complicada. Un país que estalvia en sanitat, no pot ser massa civilitzat...
amb humor però sense oblidar-no-en que, francament, és molt preocupant els plantejaments i les retallades que estan fent...
molt preocupant!
que tinguis un bon dissabte, zel, sense retallades!
Els acudit són bons molt bons però val més riure que plorar.... que retallin al qui té més....bon cap de setmana!
Sí, que no falli, no falti, no ens abandoni l'humor... Fa quatrte dies ens feien a tots? rics, ara... Som sols esclaus i mirem que ens deixin la cadena llarga per no fer-nos mal a les extremitats, ara ja intenten posar-la al coll... Anton.
Vesd a itinerànces que t'hi trobaràs reflectida... poèticament. Un mirallet que hi he posat. Ja se l'han mirat més 300 persones i saben de la ZEL i d'una colla que canten a la lluna... és un dir...
riure per no plorar
Publica un comentari a l'entrada