12 d’agost 2011

Una cambra pròpia



Em direu conservadora, però jo em pregunto: en què s'ha alliberat la dona? Treballant fora i dins de casa, cuidant els malalts i els vells. Havent d'estar disposada a fer-ho des del primer moment. Que s'alliberi, la dona, diuen els homes. No disposant de la cambra pròpia que demanava la Virginia Woolf per a les dones, només hi ha lloc per als fills en una casa generalment. Si ser dona és tenir molts de privilegis, jo vull ser home.

1 comentari:

zel ha dit...

Vejam Helena, quantes més coses ytindrem en comú? Aquesta n'és una altra, a mi que em donin ser dona, però estic de seguir "els meus instints" fins als dallonses!

M'encanta que facis d'aquesta casa casa teva, ja t'ho vaig dir! Gràcies!