03 de setembre 2011

això sí, això és terrorisme

El nou article 135 de la constitució acaba de reblar el clau del terrorisme institucional, el terrorisme d'estat, el que acaba de sotmetre per llei supema qualsevol iniciativa adreçada a potenciar els drets socials, el mal anomenat estat del benestar. Mal anomenat, perquè sembla que benestar signifiqui una cosa molt diferent de la que és en realitat. Benestar només significa viure dignament, que per això es paguen impostos, que no ens regalen res.




M'indigna que ens tractin com canalla, pensant que no entenem. Sí que ho entenem, i molt clar. Benestar és el que jo he de rebre a canvi del que pago. I que no em vinguin amb mandangues que "molts reben i no han pagat mai". Sí, alguns, és cert, però aquests no han col·lapsat l'economia, que facin pagar proporcionalment, com és de llei, i que paguin els qui segueixen vivint dels beneficis de benestants o lladres de tota la vida sense fotre ni brot.




I aquí ens han acabt de retallar el poc que no ens podien negar. Tal com queda redactat el nou article, la prioritat de les comunitats, dels governs, serà pagar el deute i els interessos generats pel deute, a qualsevol preu. La tendència evident, la que patim tots, socialitzar el deute, privatitzar el guany, queda ara consagrada constitucionalment.




Quan es demostri (i els resultarà fàcil fer-ho creure) que el dèficit no pot ser assumit per l'estat, per manca d'ingresos, per exemple, com que allò que es prioritza és retornar el deute i els interessos, tot el que depèn de les arques públiques, sanitat, educació, pensions, ajut als dependents..., vull dir, serveis bàsics, restarà a mercè del vent, tal com ja s'ja començat a fer ara. La prioritat és satisfer "els mercats", la seva fagocitat, però no ens enganyem, els mercats, aquest eufemisme que va bé per no dir res, té noms. Són aquests qui cal desenmascarar.




Una mostra de com anirà l'articulat:


1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.
Una Ley Orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.
3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por Ley para emitir deuda pública o contraer crédito
Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a las condiciones de la Ley de emisión.
El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación al producto interior bruto del Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.
4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados.
5. Una Ley Orgánica desarrollará los principios ...




QUÈ, SORTIM AL CARRER JA?



3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Zel i ara afegeix-li l'ofegament econòmic,laboral i fiscal de Catalunya i la persecució contra el català a tots nivells....hauríem de viure al carrer i no deixar-lo....no tinc ja ni paraules fets fets ens calen fets! esmolem ben bé les eines!

rebaixes ha dit...

no em pensava tornar a viure en l'estament de la gana dirigida i consensuada pels polítics constitucionalment. La llei de la selva potser és més benèvola...
Haurem de tornar a fer l'hortet si ens deixen i regar-lo amb nostre pixum i abonar-lo amb les deixalles...
deia un vell conegut meu, EL COSTELLA
que ell menjava molt carabassó i era insòlit ja que no li agradava, però la seva mestressa que era més llesta que tots els que ens manan ara sabia que trinxant el carabassó i donant-lo als polls aquells ho transformaven i EL COSTELLA menjava carbassó transformat, matant la gallina i posant-la adeqüadament a la cassola...
El polítics també ens faran menjar el carbassó?
Fem-nos una rialla, aquesta gent no tenen ni sentit del humor... No sé si tindran prou gallines per menjar-se-les... ara, nosaltres ens procurarem el carabassó que al menys porta aigua per hidratar-nos.
i en quant a l'idioma.
CAT - ALA... Comença a volar abans no et deixin sense plomes... Anton.

Ferran ha dit...

Em sembla que hi tornarem a sortir aviat. Cada dia apareix una raó nova per fer-ho.