13 de novembre 2011

pertorbacions (i el raig de sol de la Montse)

... i és que escric això escoltant el temps...


diu que les pertorbacions ens escombraran de dalt a baix i d'esquerra a dreta, i jo em pregunto, encara més?


decididament, l'ésser humà és d'una complexitat inabastable

a casa les pertorbacions també arriben, i de la pitjor manera, ai, els amors tendres, quin patiment...


sort que avui, el sol m'ha visitat, des del seu mar, la Montse/Arare, ha vingut al meu troç de poble i m'ha dut el seu somriure i la seva càlida, entranyable abraçada, com si ens coneixéssim de tota la vida, sort d'aquest regal... i un de propina en forma de llibre...


ens hem promés xerrades, i és que els camins de la vida són inescrutables, i de vegades ajunten persones amb trucs de màgia!

5 comentaris:

Carme ha dit...

Aquests trucs de màgia sempre porten ànims i bon rotllo!

Me n'alegro molt per vosaltres!

El porquet ha dit...

Doncs gaudeix d'aquesta estona de sol! Mereix això molt més que les tenebres en les quals sovint ens endinsem!

Anònim ha dit...

ai... però si el sol l'he vist jo,gràcies a tu, estimada!

Montse

Cèlia ha dit...

I tant de patiment, fa patir també les criatures. No s'adonen els banquers que ja n'hi ha prou i que han de tornar el que han robat sense cap escrúpol?
Per sort, de vegades el solet ens visita...
Per cert, quin bloc tan bonic t'ha quedat, feia dies que no podia fer visites i m'ha encantat!

fanal blau ha dit...

És que la màgia existeix!
Clar que de vegades s'amaga...
Una abraçada, zel!