encara que soni a costum carrincló, no m'he sabut tancar a pany i clau, he hagut de sortir, pensar els detalls, i el dia que el rei feia veure que passava comptes, jo comptava el que podia estalviar, però sense perdre el detall de comprar allò que sé que els il·lusiona, o el que els cal, els he fet esperar per aquests dies...
són grans, i encara volen saber quina sorpresa els reservo...
tan grans, i encara esperen el matí de reis... amb les quatre barres i la falç i el martell pintats amb tippex o rascats al taulell de fusta on de més petits feien els deures...
tan grans, i la il·lusió dels reis no els la treu ningú, i això que saben que els caurà allò que necessiten...
és ben maco ser mare, també per això, quan fins per un parell de mitjons tens una abraçada!
(el que em fot és que, a casa meva, el proveidor reial només sóc jo, casumlolla...)
3 comentaris:
Deu ser que els proveïdor reials, sovint som les mares: Però amb la il·lusió que ho fem, malgrat atabalar-me, estic contenta de veure en el rostre dels més petits, el desig assolit, i dels grans l'acceptació i la rialla de tenir allò, com bé dius, que els feia falta!!!
Que els reis ens portin de tot, però que no ens prenguin res del què tenim. Que les nostres paraules siguin un regal per aquells que sovint entren a casa nostra, i segur que no marxen indeferents.
Una abraçada i una rialla per a tu, tot i que no em veus, espero que la sentis.
Bon any, reina de casa!!!!
Pots demanar que donin una part del pressupost de l'altre rei el que cobra una milionada! que bonic és conservar la il·lusió!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Publica un comentari a l'entrada