tallafocs

Fa anys, uns quants, tot estudiant aspectes relacionats entre política i societat, recordo especialment una crítica ferotge adreçada als governs en general.
Explicava, així a grosso modo, com any rere anys han hagut de néixer les ONG’S, poseu-li el nom que sigui, per contrarestar en la mesura del possible, els dèficits, els greuges, que contrauen els governs amb els seus “governats”.

Posicionat l’estudi en una base antropològica, feia una comparació entre societats antigues i actuals. Si quelcom caracteritza les polítiques adreçades a la protecció del poble, a la cura que deuria tenir en els dos darrers segles quan les bases impositives sobre els sous s’han extès de manera global en les societats occidentals, és l’abandó progressiu de la solidaritat cap als més desfavorits per qualsevol raó.

En aquest sentit, gosaven “criticar” les organitzacions no governamentals d’ajut sense ànim de lucre. Llavors em va xocar, i em va fer pensar.
“Mentre vagin proliferant aquests ajuts, els governs es desentendran cada vegada més de les poblacions en perill o en exclusió social”...”És una aberració que els membres de qualsevol societat que compleixen amb les seves obligacions, paguen impostos, col·laboren al manteniment de l’estatus dels polítics, hagin de ser colpits per les imatges de penúria i compleixin el servei que, de fet, ha de fer l’estat. Així l'estat (els estats) deixen en mans de "la bona fe" una de les seves primeres funcions i obligacions”

Es ben cert. Un s’adona que, qualsevol iniciativa pensada i mantinguda en petites organitzacions que s’estenen a base de voluntariat, estan carregades de tasques que hauria de resoldre el govern, qualsevol govern.

Quan tinguem un altíssim percentatge d’aturats, quan els qui encara cotitzem ja no hi siguem o hàgim de “cobrar”, qui es farà càrrec de pagar els serveis bàsics? Ens diuen que no podrà ser. D’acord, doncs tombem la truita. Si no podran, deixem ja de pagar ara. Si algú en sap la recepta, jo em poso al capdavant per liderar la campanya.