24 de juny 2012

revetlla

mentre arribava la flama del Canigó i s'arriava la petita festa, jo somiava en una nit màgica on gràcies al foc i la flama, poguessim dir "des d'avui som una nació"...
els lladrucs espantats del gos em van treure del somieig, així que, ell i jo, mentre la gent bevia cava i menjava coca, vam encetar el camí de terra cap a Albons, passat el pont de sant Quirze, i, des de lluny, ell espantat enganxat a les meves cames, jo amb vestit de mudar i espardenyes, ens miràvem els focs i escoltàvem llunyans els sorolls i la música...
jo li deia -tranquil, bufó, tranquil!- i ell em llepava la mà i em mirava de fit a fit amb els seus ulls color de mel.
no sé quins somnis tenen els gossos, ni si hi ha per ells un cel desitjat, però els dos vam compartir el camp segat, l'userda fresca i la pols del camí ressec, sota un cel tranquil, nostre.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

T'ho devia agrair un munt, els gossos ho passen fatal veient i sentint les revetlles de massa a prop.

Sort que podem somiar una mica.

Garbí24 ha dit...

si el gos et podés agrair amb paraules e teu gest xerraria molta estona....

el paseante ha dit...

Vas tenir el millor company per passar una nit màgica.