Conversa informal...
-Nois, ens acostem a fi...
-Ens vas dir que ja estaves tipa de dir sempre nois, que també s’hi valia dir noies!
-Ai, sí, doncs, noies...i nois, ja m’enteneu, ens acostem a final de ci...
-No volem anar a tercer!
-Com que no, on s’és vist això de quedar-se enrere!
-“Buenu”, sí, volem anar a tercer, però tu véns amb nosaltres!
-I que més voldria jo, però no puc decidir, canvieu de cicle i...
-Escriurem una carta al director!
-Ja m’està bé, a veure si us escolta, que a mi m’agradaria molt seguir amb vosaltres.
-I a nosaltres també! Hem après moltes coses!
(ara sessió de piloteig d’amor incondicional de nens de vuit anys)
-Però ho heu d’entendre, us heu fet grans, jo us he ajudat tant com he pogut i sabut, heu crescut molt, i no només de cos, també heu crescut per dins!
-Clar, ens han crescut els ossos, el cervell...
-No home, això també, però vull dir una altra cosa, créixer per dins és diferent, que sabeu què vol dir?
-Mmmmmmmmmmhhh...els pulmons? (Pffff)
-Sí, això també, però... és una altra cosa diferent, créixer per dins és...sabeu la Judith? Té una mena de malaltia que no la deixa créixer per fora, però ella creix per...
-Ah!, sí! Ja ho entenc!-diu un- Som més intel·ligents!
-També, però no és ben bé això, cadascú és com és, però pot...
-Ser més intel·ligent! (tornem-hi)
-I més coses, que hem anat fent plegats, entre tots, com una gran...
-Colla! Família! Pinya! (tres alhora!)
-Ah, ara ho entenc, som més amics, ens ajudem més!
-I volem aprendre mooooooooltes coses cada dia!
-I som més col·laboradors!
-I cuidem els cucs!
-Sí, -diu un- però es moren!
-Però tenim papallones i ous per l’any que ve!
-Jo sé una altra cosa...ens sabem espavilar sols. Avui, a l’obra de teatre, no has hagut de posar els mobles ni la roba! Ho hem fet sols!
-I que contenta que he estat, després de quatre sessions, us he pogut veure asseguda des d’una butaca!
-És que som més, més ...d’això que tu dius, que pensem en els altres...sodilaris!
-Solidaris! Ara sí que veig que ho heu entés molt bé.
-Nois, ens acostem a fi...
-Ens vas dir que ja estaves tipa de dir sempre nois, que també s’hi valia dir noies!
-Ai, sí, doncs, noies...i nois, ja m’enteneu, ens acostem a final de ci...
-No volem anar a tercer!
-Com que no, on s’és vist això de quedar-se enrere!
-“Buenu”, sí, volem anar a tercer, però tu véns amb nosaltres!
-I que més voldria jo, però no puc decidir, canvieu de cicle i...
-Escriurem una carta al director!
-Ja m’està bé, a veure si us escolta, que a mi m’agradaria molt seguir amb vosaltres.
-I a nosaltres també! Hem après moltes coses!
(ara sessió de piloteig d’amor incondicional de nens de vuit anys)
-Però ho heu d’entendre, us heu fet grans, jo us he ajudat tant com he pogut i sabut, heu crescut molt, i no només de cos, també heu crescut per dins!
-Clar, ens han crescut els ossos, el cervell...
-No home, això també, però vull dir una altra cosa, créixer per dins és diferent, que sabeu què vol dir?
-Mmmmmmmmmmhhh...els pulmons? (Pffff)
-Sí, això també, però... és una altra cosa diferent, créixer per dins és...sabeu la Judith? Té una mena de malaltia que no la deixa créixer per fora, però ella creix per...
-Ah!, sí! Ja ho entenc!-diu un- Som més intel·ligents!
-També, però no és ben bé això, cadascú és com és, però pot...
-Ser més intel·ligent! (tornem-hi)
-I més coses, que hem anat fent plegats, entre tots, com una gran...
-Colla! Família! Pinya! (tres alhora!)
-Ah, ara ho entenc, som més amics, ens ajudem més!
-I volem aprendre mooooooooltes coses cada dia!
-I som més col·laboradors!
-I cuidem els cucs!
-Sí, -diu un- però es moren!
-Però tenim papallones i ous per l’any que ve!
-Jo sé una altra cosa...ens sabem espavilar sols. Avui, a l’obra de teatre, no has hagut de posar els mobles ni la roba! Ho hem fet sols!
-I que contenta que he estat, després de quatre sessions, us he pogut veure asseguda des d’una butaca!
-És que som més, més ...d’això que tu dius, que pensem en els altres...sodilaris!
-Solidaris! Ara sí que veig que ho heu entés molt bé.
(baba babosa) snifff i llagrimeta, estic tova, els perdo...
5 comentaris:
Ja ja molt bo, jo també sòc "sodilari" !
(ei, la meva filla va tenir 2 anys seguits la mateixa professora)
pero no pateixis dona.....en vindran més i potser amb la classe més plena, perque la generalitat t'estima molt. No ben bé com els nens, però vaja..........
Aris, ja els he tingut dos anys, per això em reca...
Joan, Ja en tinc 27, no sé si me'n toquen gaires més!
millorant el món al teu voltant...
oooooooooh! llagrimeta jo també! ooooooh!
Publica un comentari a l'entrada