11 de juny 2012

quan...

quan aprenguem a dir prou a la frivolitat, a la maldat, a l'egoisme, a la banalitat i a allò sobrer...
quan comencem a no voler operar amb els bancs, a tornar targetes, a no voler plans de pensions...
quan comencem a plantar-nos i dir no a les falses promeses,
quan ja no acceptem una mútua, que sabem que als 60 no ens voldran cobrir,
quan no entrem als grans centres comercials ni a les cadenes de supermercats que exploten els treballadors,
quan anem a cal veí a demanar un enciam i li oferim un plat del sopar que hem fet,
quan ensenyem a cosir una estripada enlloc de comprar una peça nova cada dos per tres,
quan no comprem als nens bestieses que brillen, cromos de jugadors que cada any es repeteixen, clips de marques que vénen de la Xina, collarets i anells i enganxines oloroses,
quan anem a la botigueta del carrer sabent que els 50 cèntims de més a ells els salvem la feina,
quan no mengem carn de merda que ve d'Austràlia, Amèrica del Sud o Extremadura i peix que ve del Pacífic contaminat o de l'Índic, peix robat als països propietaris,
quan tornem a fer vacances amb els avis al poblet veí i deixem Eurodisney pels frikis (als 7 anys hi ha infants que hi han anat tres vegades)
quan ensenyem el valor de regalar unes paraules dolces,
quan ensenyem a escombrar la vorera de davant de casa,
quan ens aturem a flairar els arbres i a gaudir de la meravella de la natura i llencem les ulleres de 3D, que per això ja tenim la vida...
quan celebrar un aniversari amb els nens no sigui un espectacle nacional,
quan sigui una festa anar a veure un amic malalt,
quan recollir brossa del bosc i del carrer no faci mandra, sinó il·lusió,
quan els ensenyem a ser enlloc de tenir...


llavors, potser, tornarem a ser persones de debó.

(i el que em deixo per vosaltres, afegiu el que volgueu)

7 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quan el sentit comú ens il·lumini i tots aquests quans no siguin excepció, sinó normalitat.

Carme ha dit...

quan sapiguem llegir-nos endins i saber què ens passa en comptes de resoldre-ho tot comprant-nos a nosaltres mateixos

quan sapiguem escoltar i connectar amb qui tenim més a prop

quan tinguem ganes de compartir paraules i sentiments i totes les coses importants que tenim i també les materials...

quan sapiguem ser nosaltres mateixos en comptes de tenir (aleshores sabrem ensenyar-ho)

:) no acabaríem, oi, Zel?

Toy folloso ha dit...

Segur que sí, aquells berberetxos tan grossos que ara només poden menjar els rics, són del Pacífic, de on fèien assaigs nuclears....

penyabogarde ha dit...

ens entendrem fàcilment, alguns dels teus amics ja ho han fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

penyabogarde.blogspot.com

el paseante ha dit...

Hauríem de tornar a viure com ho feien els nostres pares. Així de simple.

joan gasull ha dit...

crec que hem de fer un pas enrrere....el difícil serà fer-ho tots plegats

nimue ha dit...

no cal afegir res més! :)