quan...

quan aprenguem a dir prou a la frivolitat, a la maldat, a l'egoisme, a la banalitat i a allò sobrer...
quan comencem a no voler operar amb els bancs, a tornar targetes, a no voler plans de pensions...
quan comencem a plantar-nos i dir no a les falses promeses,
quan ja no acceptem una mútua, que sabem que als 60 no ens voldran cobrir,
quan no entrem als grans centres comercials ni a les cadenes de supermercats que exploten els treballadors,
quan anem a cal veí a demanar un enciam i li oferim un plat del sopar que hem fet,
quan ensenyem a cosir una estripada enlloc de comprar una peça nova cada dos per tres,
quan no comprem als nens bestieses que brillen, cromos de jugadors que cada any es repeteixen, clips de marques que vénen de la Xina, collarets i anells i enganxines oloroses,
quan anem a la botigueta del carrer sabent que els 50 cèntims de més a ells els salvem la feina,
quan no mengem carn de merda que ve d'Austràlia, Amèrica del Sud o Extremadura i peix que ve del Pacífic contaminat o de l'Índic, peix robat als països propietaris,
quan tornem a fer vacances amb els avis al poblet veí i deixem Eurodisney pels frikis (als 7 anys hi ha infants que hi han anat tres vegades)
quan ensenyem el valor de regalar unes paraules dolces,
quan ensenyem a escombrar la vorera de davant de casa,
quan ens aturem a flairar els arbres i a gaudir de la meravella de la natura i llencem les ulleres de 3D, que per això ja tenim la vida...
quan celebrar un aniversari amb els nens no sigui un espectacle nacional,
quan sigui una festa anar a veure un amic malalt,
quan recollir brossa del bosc i del carrer no faci mandra, sinó il·lusió,
quan els ensenyem a ser enlloc de tenir...


llavors, potser, tornarem a ser persones de debó.

(i el que em deixo per vosaltres, afegiu el que volgueu)