Fins que totes i tots no alcem els culs de les cadires i ens plantem davant figures com Lagarde, que acaba de demanar més rebaixes de sous dels treballadors, la molt cabrona, no tenim nassos de sortir de forat.
Em fot que em surti la ràbia més primigènia, la ràbia d'aquell homo erectus que treia el pal i la pedra per defensar la seva misèrrima i fosca cova dels organitzats mes sofisticadament, calculadament, arterament, per anar sometent fins al darrer solitari que gosava plantar-los cara.
Així és que, aprenem dels miners, a qui ni Franco va aconseguir fer passar per l'adreçador.
Amb sang i ungles.
Amb el que toqui per seguir vivint dignament.
Hi ha un sector de bèsties manant que demanen a crits que els tallem el coll.
I, sisplau, que no senti més a dir "que no fem els deures" Els treballadors tenim els deures fets i hem fet milions de pàgines de còpia, collons.
4 comentaris:
Això de les mines ha canviat molt ... escolta el que deia el 1955 l'Antonio Molina:
"Yo no maldigo mi suerte porque minero nací
y aunque me ronde la muerte no tengo miedo a morir
no me da envidia el dinero porque de orgullo me llena
ser el mejor barrenero de toda Sierra Morena..."
Bon dia Zel :)
amb sang i ungles hauríem d'anar tots... :(
Totalment d'acord Zel! Últimament veig cada vegada més clar que amb aqueta gent que ens mana no anem absolutament en lloc. Ens han portat gairebé a la ruïna econòmica! Una autèntica vergonya!
DONCS AL TANTO¡¡¡¡QUE LA PURRIA AZNARISTA,S'ESTAN PREPARANT PER TORNAR.....(MENTIDEROS DE MADRID,RAJOY EL BREVE JA DIUEN),I LLAVORS SI QUE SERA CANELA¡¡¡¡.
Publica un comentari a l'entrada