17 de juny 2012

crònica d'un desastre

Ell no voldria que es sabés. Però hi ha coses que li vénen al cap, ara, als seus 50 i tants anys.


Va començar a treballar amb el pare i d'ell en va aprendre l'ofici. Primer era un jovençà que pensava més en gresca i noies, però complia l'horari estricte, que no hi havia misericòrdia.


Al cap dels anys, el negoci rutllava sol. A ell li agradava (i li agrada) el seu ofici. Tots els guanys anaven sempre a millorar l'obrador, pastadores, calderes noves, càmbres de fred millors...


Ja tenia dos fills i seguia pensant sempre primer com un "artesà de la carn" que no pas com un negociant. Mai en va saber, de fet, encara guarda llistats enormes de deutes en papers esgrogueits que mai es cobraran. Tot i les hores invertides, no posava preus als núvols.


El seu principi sempre ha sigut no fer per vendre res que no es menjaria ell.


Ara, és ell qui acumula deutes en papers que tampoc sap com pagarà. La gent ja no fa cua a la porta, i, dissabtes com ahir, es compten per una dotzena i poc més els clients que entren a la botiga.


Els fidels s'han anat fent grans. Els més joves, justos com van, compren qualsevol cosa envasada al super més gran. Des que hi ha la carretera nova, el poble és mort.


Ara, ell és un d'aquells que l'altre dia sortia al diari. És la mare pensionista qui li ha de deixar diners.


I mentrestant, hem de suportar miratges a la tele, propagandes de coses que poquíssims poden pagar, com si no passés res. I vinga a llençar diners i regarlar-los als bancs, que ens van al darrere. Merda puta.

11 comentaris:

Adal El Hippie Viejo ha dit...

Ojalá que la tormenta pase pronto querida Roser.
Desde Buenos Aires va un inmenso abrazo.

Adal

sa lluna ha dit...

Més fort si, més clar no!
Com ells no passan fam, ni saben què és això...
Mem si s'assabenten d'una punyetera vegada!!

Una aferradeta ben forta!

Pere ha dit...

La reforma de la carretera de Figueres a Verges plena de rotondes i jeroglifics ha deixat tots els pobles aïllats, és molt fàcil passar de llarg.
Ens hem tornat gilipolles fent cua en els caixers de les grans superfícies amb la safata de porexpan amb carn o peix ja tallat o amb la bossa d'amanida variada preparada per consumir. És un engany, aquests centres de distribució controlen tot el consum i arruïnen als seus proveïdors agrícoles i industrials ... i així ens va.

Bon dia Zel ... val més que te'n vagis a la platja que fa sol i la tens a prop :)

Jesús M. Tibau ha dit...

tot plegat deixa un sentiment aclaparador de frustració, d'estafa vital

nimue ha dit...

em sap molt greu... :(

Montse ha dit...

i malgrat tot, mai no hem menjat una botifarra i unes llonganisses tan bones!
en aquest poble mort hi ha una petita família que per l'octubre augmentarà... no se us acudeixi tancar, eh, Roser? que la meva néta ha de tastar les vostres delícies!

;)

Una abraçada ben forta des de Valence!

pena ha dit...

Una abraçada molt forta. Sense gent com vosaltres el comerç és una m...

Elfreelang ha dit...

no se pas on anirem....això s'ha d'aturar
abraçades!

Elfreelang ha dit...

igual és una idea molt tonta però coneixes això del crowdfunding suposo...hi ha una llibreria de Barcelona a punt de tancar per la crisi i un grup de lectors i clients s'han associat en un projecte de crowdfunding per a recollir diners suficients per impedir el tancament...és una idea

zel ha dit...

Merci Elfri!

Assumpta ha dit...

Els autònoms... els més desprotegits de tots...

I si, al damunt, l'autònom té una dona sense feina (com el nostre cas) ja pots imaginar quin panorama :-(

Espero, de tot cor, que us en pugeu sortir... Ànim, ànim, ànim!!