mossegar-se la llengua

Fa dies, i dies, i més dies que em mossego la llengua amb el merder de CDC, però quan sembla que el sr Oriol Pujol surt reiteradament com pressumptament, part important de les "mamandúrries" d'aquest disortat país, se'm remou tot.

Per aclarir, "mamandúrries" són calers, sous i/o comissions que es cobren com a favor sense haver treballat per haver-les (honestament, reconec aue l'Espe m'ha fet buscar una paraula al diccionari).

Diuen que això és una conxorxa, ara que sembla que aquet partit ens durà a la independència. Pffff, perdoneu que rigui. Ni el Cercle d'Economia ni Esade, cúmul de vaques sagrades absolutament conservadores que nodreixen bona part de la nostra classe política, (d'allò que creuen que els pertany, també el nostre país) estan per la cosa de concerts econòmics. La clau potser sí, però em pregunto perquè.

Jo vull un país net de merda i de corrupció, qualsevol que sigui el partit capdavanter. Més m'estimaria un cercle de persones amb el projecte comú de tirar endavant sense interessos personals i sense "mamandúrries" per amagar. Sempre em torna al cap el president Maragall i el seu "vostès tenen un problema, el 3%" I passa el temps, i tapen Millets i Montulls i ITV, i finançaments i ara diuen que darrera el projecte Eurovegas, hi ha interessos del mateix cercle de gent...

Vaja, si per aconseguir amb ells un estat propi, i una suposada independència, hem d'empassar-nos la corrupció, els catalans hem de menjar el doble de merda que l'altra gent? Que no, que no pot ser, potser sí que millor que peti tot... que ser independentista i voler una estat propi, no vol dir ser cec, sord i mut, conye ja.