"Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s'alça en els seus homes...
I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se.
I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d'ella més que un gran afany d'acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament"
1 comentari:
La terra sempre acaba sent de la mala gent, tot i la bona gent que en te cura.
Publica un comentari a l'entrada