27 d’octubre 2012

què fou primer, l'ou o la gallina?

Em neguiteja el més enllà del camí encetat, més que no pas el camí. Perquè pel que fa al camí, ja ho tinc clar, com ho tenim molts, potser tots? Serà un camí ple de fronts oberts, de partides d'escacs a dos, amb adversaris diferents segons l'escenari,  amb molts miraires que no podrem dir res, només això, mirar i mossegar-nos les ungles. I aquest camí està essent molt dur, i em temo que amb les il·lusions no es menja, per això em fa por, molta por, deixar-me endur pel cor i deixar-me escorxar mentre discuteixen idees d'alta volada. Consti, i aquí ho deixo clar, que només tinc un país i un sentiment, sóc catalana. De cor i de cap. Consti que vull un país lliure, però sobretot lliure de personatges com els qui ens governen allà, indesitjables que haurien de ser  a la presó.

Però no ens enganyem, després de l'11S, qui es va posar al capdavant té un nom (hihi, i el sap tothom).Té una cort que l'agombola i moltes mirades de xai degollat que el segueixen.
Però també té i tenen, un estatus molt ben definit. L'alta burgesia catalana es pot permetre el luxe de ser sobiranista, interdependent, independent i tot el que es vulgui. Tenen tot assegurat, per ells i pels seus fills. Això no es pot perdre de vista, mai dels mais. Potser som al mateix vaixell, però ells van dalt, amb vistes al mar en cabines de luxe, i nosaltres som a la sala de màquines, molts a les sentines (cap al 24% directament neden al darrera recollint les deixalles)
Aleshores, cal saber molt, però que molt bé, què volem per votar qui volem, perquè mentrestant podem deixar molts cadàvers pel camí.
No puc deixar de donar-hi voltes, més encara després d'haver escoltat atentament l'entrevista al Sr Mas, President Sr Mas, Artur Mas. Cal saber què voleu fer mentre duri la croada. Què voleu reclamar i quines seran les vostres prioritats.Vull dir, per passar de misèria castellana a misèria catalana no hi haurà cap mèrit afegit.  I ja hem patit prou. En el camí hem de veure gestos i fets que ens diguin que serem un país diferent. Per eixamplar la fractura social i governar de la mateixa manera i amb els mateixos principis neoliberals, engresca la proposta? I sisplau, no em digueu que no hi ha res a fer. Que hi ha gent que directament es suicida.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Tinc els mateixos recels que tu zel però intento ser optimista....mantinc la creença que el ventall de possibilitats amb estat propi s¡obre a altres maneres de fer política, hi ha ERC, IC, la CUP; SI....no es que me'n refii gaire però el poble empeny....i aquesta vegada si el senyor mas no està a l'alçada no tindrà cap carta blanca, l'estarem vigilant!

L'ESPERIT D'ESNAOLA ha dit...

nosaltres som extremadament anticapitalistes i defensem el dret de les Illes Medes a gaudir d'unes estructures d'estat que protegeixin el medi natural, la llengua medenco-catalana, les nostres vinyes, la fabrica de ceràmica de la Meda Gran i la farmàcia de la Meda Petita.

Aprofitem per demanar a la Zel que ens visiti una vegada més i que faci força propaganda de la causa medenca-bogardera. Necessitem més gent a can Bogarde, Zel, concida els teus amics i les teves amigues, que facin visita al nostre cau de can Bogarde on estem defensant tot el que cal per tenir un present més digne que el passat i un futur solemnement triomfant.

Visiteu: penyabogarde.blogspot.com


Zel, a veure si t'animes a fer un post animant la gent a que tasti el bogardisme.

MOLTES GRÀCIES. T'esperem de nou als nostres dominis!!!!

PERE ha dit...

No dubtis mai que primer va ser la gallina que l'ou. La gallina era lloca i pertanyia a l'amo.
Pensa que de la misèria castellana a la misèria catalana actualment només hi ha un pas. Jo ja no em fio de ningú.

Bona tarda Zel.

Oliva ha dit...

RECELS?...TOTS, PERO A HORES D'ARA SE MAN REFOT QUI TORNI LA LLIBERTAT I LA DIGNITAT A CA NOSTRE, VUI QUE ME LA TORNIN I PROU,,,,,DESPRES,HA FER BARRICADES SI CAL.
JUGANT...