He esborrat cinc vegades l'inici, així que ja es veu que no sé com dir el que deu rondar al meu cervell, i que hi és ben endins, gairebé arrelat. I deu ser una mala arrel, que m'està sortint dia a dia en els somnis. Gairebé cada dia, -i això dura i dura-, en els meus somnis hi ha l'escola. Sempre hi sóc en llocs estranys, i gairebé sempre són somnis dalinians, en l'entorn, però molt reals en els papers que es reparteixen. El darrer que recordo d'avui mateix té uns elements prou gràfics,
-una petita sala on es repartien tasques, i jo frisant pel meu torn,
-unes mestres que tenien converses de com fer això o allò altre,
-una espectadora (jo), sense papers ni paper... i sortir sense rumb,
-una mena de classe on, si em posava de puntetes, veia una finestra molt molt llunyana en el mateix edifici (que s'assemblava molt a la masia d'una meva tia on anava a passar estius fa 40 anys!)...era la part del darrere i lluny lluny albirava aquella finestreta que jo sabia era la d'una meva amiga/col·lega.
-un caminet que baixava de la sala, que ara era com una habitacioneta de casa de colònies, i donava a un hortet just acabat de sembrar que, evidentment jo trepitjava, sense voler, però sense veure el camí correcte per no malmetre els plançons,
-altra cop una sala, on, per art de màgia, es repartien altra cop tasques, hi havia un cert desgabell, com si es recomencés quelcom, i... m'he despertat quan anava a sortir carregada de carpetes, llistats, més carpetes, un munt de papers que, curiosament em feien contenta, i passant pel mateix caminoi, rient, prometia al jardiner posar pedretes per ajudar a fer un nou camí...
A veure, no cal ser Freud ni endeví per entendre els meus somnis...però, hòstia, per què? Com pot ser que ho tingui tant de mal pair?
6 comentaris:
Doncs a mi em sembla que ja hi has vist el camí, potser el veus una mica lluny, com la finestreta de la casa amiga, però vas fent i, crec, que amb més alegria del que et sembla a tu.
Aferradeta i bon diumenge!
T'entenc.
Necessitem alguna cosa que ens ajudi a passar pàgina i que tingui més sentit...no se que hem de fer...
Els somnis són un intent del cervell de fer endreça diuen... a veure si se'n surt! potser cada dia estàs més a prop de païr-ho.
Sembla que finalment estàs contenta, estic amb sa lluna...
Desfoga't, nena i explica'ls tots, que no t'anirà malament!
Això! Des de dalt del penya-segat, crida ben fort i pensa que, en aquesta vida, tot passa.
los sueños son armas de doble filo.
los sueños son armas de doble filo.
Publica un comentari a l'entrada